Aquests referèndums no són pas «de fireta»

En els mesos transcorreguts des de la festa de la democràcia del 13-S a Arenys de Munt hem tingut ocasió de parlar sovint de la nostra experiència local arreu del territori. Allà on hem anat, sempre hem estat molt ben acollits i hi hem trobat comissions organitzadores de les consultes del 13-D formades per gent engrescada, i il·lusionada de nou en molts casos. Hi hem trobat demòcrates.

El debat sobre la independència ha deixat de ser tabú, per als qui encara era tabú, és clar. Arreu dels pobles i ciutats on diumenge vinent els veïns podran expressar la seva opinió sobre si Catalunya ha de ser un estat de dret independent integrat a la Unió Europea, aquest és un debat viu, que ja no és minoritari. Defensar el Sí a la independència, ho podem fer amb arguments emocionals i amb arguments de gestió. La vessant emocional és molt privada, personal i complexa. En la vessant de gestió, quan argumentes que la presa de decisions i la gestió dels recursos sempre és més eficient des de la proximitat, difícilment trobes qui et pot contradir amb argumentacions sòlides... A la pregunta sobre què hi guanyem continuant a l'Estat espanyol, qui hi té respostes convincents? Per què fins i tot costa trobar persones que defensin el No a la consulta del proper 13-D?

Els referèndums de diumenge tornaran a ser un exemple de democràcia participativa i directa, una notícia que tornarà a tenir ressò arreu d'Europa. Organitzar un referèndum sense suport institucional és difícil, i els més de 160 municipis que ho faran properament, amb l'aixopluc d'Osona Decideix, de coordinadores i plataformes, ho estan fent molt bé. Hi ha molta gent implicada, d'edats diverses, de mil i una professions, des de botiguers a fusters, des d'informàtics a professors, des de caps de producció a mossos d'esquadra... I hi ha un suport més o menys intens d'ajuntaments i de partits polítics.

Aquest cap de setmana en què diverses poblacions han començat a recollir el vot anticipat, he tingut ocasió de veure gent propera a CiU, al PSC, a ICV... a la cua per dipositar el vot. També he vist gent propera a ERC fent el seu torn darrere l'urna i he pensat que, massa sovint, a ERC ens toca aquell paper difícil dels equilibris impossibles: si no t'impliques prou en la consulta, ets un «venut»; si t'hi impliques a fons, ets un «aprofitat» que vol treure rèdits d'aquesta iniciativa de la societat civil... Allà on ens han convidat per parlar de la consulta a Arenys de Munt, el nostre missatge ha estat clar: la unitat del conjunt d'agents implicats, dels partits polítics, i la diversitat en la composició de la comissió organitzadora van ser clau per a l'èxit de la primera consulta per a la independència. El 13-S a Arenys de Munt va marcar un abans i un després de l'independentisme. El proper 13-D serà un altre pas. I aquests referèndums deixaran ben aviat de ser de fireta perquè disposaran d'un marc legislatiu. Anem avançant!