Robinson

Mariano Rajoy no ha tingut mai tanta por com ara. Tem convertir-se en l'última persona que voldria ser: Robinson Crusoe. Va inspirar un munt d'acudits la seva afirmació del 8 d'abril del 2014 segons la qual l'objectiu del procés independentista català és el més semblant que es pot imaginar a l'illa deserta de Robinson Crusoe. Unes declaracions seves posteriors, del 23 de setembre del 2016, indiquen que la seva gran obsessió en realitat és no convertir-se ell en Robinson Crusoe. Hi expressava la seva convicció que el que li va passar a Robinson Crusoe és duríssim i que és injusta la imatge que es pugui tenir d'ell com a polític aïllat. Segons ell, des de petit li agrada molt estar amb la gent i s'entén bé amb tothom. De moment amb qui s'ha entès bé és amb el PNB, que creu haver guanyat quinze anys de pau fiscal a Euskadi a canvi d'aprovar els pressupostos estatals d'aquest any.

Per molt que Rajoy hagi salvat els mobles en aquesta ocasió, el seu partit és conscient que la legislatura s'haurà d'acabar abans d'hora. El PP i Rajoy poden aconseguir endarrerir el seu naufragi, però difícilment evitaran que tard o d'hora es desesperin a l'illa deserta de Robinson Crusoe. Ni a Espanya, ni a Europa, ni al món trobaran el suport necessari perquè el partit més corrupte del continent pugui continuar sent hegemònic en un estat en què la democràcia és un valor que es pressuposa, però que sovint no es deixa exercir. Mentrestant, Catalunya camina decidida amb pas segur. Si no s'entrebanca, el seu futur pot ser un mirall per als bascos que volen alguna cosa més que quinze anys de pau fiscal.