Electors a tant el pes

Quan Jorge Luis Borges va definir la democràcia com la dictadura de les estadístiques no crec que hagués pensat mai que les coses adquiririen el nivell de ridícul que han adquirit actualment el valor dels percentatges. Ho avala una plana del diari insigne del comte de Godó, concretament la pàgina 4 de política del dia 1 de maig passat. Sobre el títol d'El pes dels votants hi llegim una informació tan inútil com la que “Els electors de Podem i Ciutadans són, de mitjana, més alts, pesen menys i fan més exercici que els del PP i PSOE” (sic). La major part de la plana l'ocupa un d'aquests gràfics amb barretes de colors, una de blava pel PP; una de vermella pel PSOE; una de lila per Units Podem i una de taronja per Ciutadans. Al final de cadascuna hi ha els percentatges de a quina hora van a dormir cadascun, el pes mitjà en quilos, i fins i tot quins mengen més carn i quins mengen més peix. La cosa podria tenir cert grau de curiositat si resultés que uns no tasten la carn mentre que uns altres no volen ni sentir a parlar de peix. Però, no. Resulta que l'exhaustiu i transcendental treball d'investigació dut a terme pel rotatiu que dirigeix Màrius Carol dona uns resultats ajustadíssims. Per exemple, es diu que els votants del PP tenen una mitjana de pes de 73,8 quilograms; els del PSOE, una mica més grassos, 74,1; els d'Units Podem, 73,6, dos-cents grams menys que el PP; i els més secs, els de Ciutadans, amb només 73,2 quilograms. També hi destaquen informacions tan interessants com que els més alts són els de Ciutadans, amb 1,70 metres d'estatura, i els més baixets, els del PSOE, amb un trist 1,65. I així ens van informant de l'hora que van a dormir els electors de cada partit, els qui acostumen a menjar més sovint fora de casa i els qui practiquen més esport. En els temps que vivim i amb el desengany generalitzat que es va imposant entre la població vers la política, recomanaria als més escèptics que busquin ràpidament aquest exemplar de La Vanguardia, i que a l'hora que els cridin per anar a votar es deixin estar de qüestions tan peregrines com les inversions socials, l'independentisme, la crisi migratòria o la corrupció i votin pel pes, per les preferències gastronòmiques, l'exercici físic o l'hora que van a dormir cadascun dels candidats. Com deia una secció d'una de les referències culturals de la meva infància, no recordo si el Pulgarcito o el Tío Vivo, increïble però cert.