Partits corruptes i democràcia

La corrupció política a Espanya i a Catalunya és un fet incontestable. Tots els partits que han governat, especialment amb majories absolutes, tenen casos de corrupció a les seves files. Alguns ho han pagat molt car, com és el cas de Convergència i Unió. Unió Democràtica ha desaparegut i Convergència s'ha refundat i canviat de nom i  de lideratges. I en el camí, segons indiquen les enquestes, ha perdut molts i molts vots. Però el partit amb més casos de corrupció d'Espanya i d'Europa és el Partit Popular. Alguns dels molts casos de corrupció ja estan sentenciats i d'altres en fase d'instrucció. I aquest partit, tot i perdre algun vot, governa Espanya, amb l'ajuda indispensable del PSOE i Ciutadans. A més, el PP està imputat com a partit i no passa res.

Si mirem els casos de corrupció amb sentència i els que estan en fase d'instrucció, aquests són interminables. A manera d'exemple podem citar els següents: Púnica (alguns dels imputats en presó preventiva), Gürtel (en aquests moments en fase de judici, alguns dels encausats ja han estat en presó preventiva), els “papers de Bárcenas” (Luis Bárcenas ja ha passat un bon temps a la presó), Fitur (al País Valencià ja està sentenciat i els autors han estat condemnats a nou, dotze i tretze anys de presó), els ordinadors del PP (el PP està imputat i Mariano Rajoy ha de declarar com a testimoni), Lezo (l'expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González en presó preventiva), Taula, Rato, les targetes black, Bankia, Imelsa, Brugal... Quan en un partit hi ha tants i tants casos de corrupció és que el partit és presumptament corrupte.

Alguns d'aquests casos de corrupció han servit per al finançament irregular del partit. Per tant, si es confirma aquest finançament  il·legal  del partit, les seves victòries electorals també poden ser fraudulentes. Estem en un país que és governat, presumptament, de forma irregular. Hi ha molts indicis per pensar-ho. I en aquestes circumstàncies, aquest partit interpreta la Constitució i les lleis a la seva conveniència. Resulta que el govern del PP intenta pressionar els fiscals –sovint ho aconsegueix– a favor dels seus interessos. Ha modificat les atribucions del Tribunal Constitucional per poder actuar directament contra els dirigents i càrrecs electes independentistes –molts juristes i fins i tot tres membres del mateix TC consideren que aquest canvi legislatiu és inconstitucional–. Ens podem preguntar si pot haver-hi prevaricació?

I ara resulta que aquest partit en el govern que acumula tanta corrupció, que presumptament governa de forma il·lícita, que utilitza la justícia en benefici propi, ens diu que no tenim dret a fer un referèndum per poder, d'una vegada, saber si el poble de Catalunya vol o no vol ser un país lliure i independent. La nació catalana té tot el dret a decidir el seu futur, digui el que digui la Constitució i el PP –per cert, més de sis-cents juristes afirmen que el referèndum és perfectament constitucional–. És injust impedir-ho, i encara és més injust que ho impedeixi un govern presumptament irregular. Per tant, nosaltres els catalans cap al referèndum i cap a la independència. El dret i la legalitat estan amb nosaltres.