Peça tocada, peça moguda

Les consultes que se celebraran a 161 municipis el proper dia 13 de desembre, i les moltes que encara han de venir, demostren que la voluntat popular pot moure autèntiques muntanyes. Per als 700.000 catalans que diumenge que ve estan cridats a votar es presenta una oportunitat única de mostrar al món que hi ha un país petit a la riba de la Mediterrània que, lluny d'estar mort, encara té moltes coses a dir.

No cal dir, però, que això no s'ha construït sol. La implicació ciutadana arreu de les poblacions on es faran les consultes és altament destacable, la qual cosa hauria de ser un dels principals motius d'orgull. En unes eleccions, com més participació, més legítim és el resultat. Aquesta màxima és aplicable als sufragis de diumenge, però també en el procés que està permetent que se celebrin. El treball cooperatiu de tota la gent que aquests dies, des de fa ja moltes setmanes i mesos, s'hi està deixant la pell per garantir que al seu poble o ciutat la gent pugui decidir, és tant o més important que la consulta en si mateixa. El fet que la democràcia, la participació ciutadana, sigui el camí triat per assolir la independència atorga un incalculable valor moral al resultat de diumenge, i aquest valor es reforça encara més permetent el dret a sufragi a les persones de setze i disset anys i als nouvinguts al nostre país.

És evident que l'objectiu de les consultes és posar el debat sobiranista al primer pla polític i mediàtic per assolir la independència... de Catalunya? Dels Països Catalans? En primer lloc cal tenir molt clar quina és la nació. I la nació va, per a la CUP, igual que per a les entitats convocants de les consultes, des de Salses, al Rosselló, fins a Guardamar, a la riba del Segura, i des de Fraga, a la Franja, fins a Maó, a Menorca. Aquest marc nacional, clar i definit, pot ser posat en dubte per algunes opinions possibilistes, o simplement mandroses, i aquest és un perill real en què podem caure. Ara bé: la consciència nacional és igual a Sant Celoni que a Elx? La situació de la llengua catalana és la mateixa a Vic que a Gandia? Els ritmes de construcció nacional són diferents arreu de la nació, i tenir-los clars és un punt de partida imprescindible per avançar correctament. En el procés d'independència en què estem immersos se'ns obren dues opcions: o bé renunciem a avançar amb passos ferms al Principat de Catalunya tot esperant que a la resta de territoris les condicions siguin igual d'òptimes que ho són aquí ara, o bé aprofitem l'actual conjuntura des del Principat sense oblidar-nos de seguir treballant, més que mai, al País Valencià, a les Illes, a la Franja i a Catalunya Nord. Des d'un punt de vista lògic, apostar per la primera opció ens pot fer perdre una oportunitat d'or, perquè és ara, en aquest moment, que la societat principatina s'està mobilitzant per crear un estat, i per consolidar-lo. Perquè, recuperant la qüestió de la participació ciutadana, sabem que, ara, els habitants de 300 municipis del Principat podran decidir si volen la independència. És difícil saber si, en cas que no aprofitem l'actual situació, el moviment sobiranista al Principat podrà mantenir-se amb aquesta força fins que a tots els territoris del país les condicions per a la independència siguin propícies.