De set en set
Qui repensa els peatges?
Fa tant temps que ens queixem, amb raó, pel greuge català dels peatges, que no ens hem adonat que d'aquí a entre dos i quatre anys vencen finalment les concessions de les grans autopistes (primera reflexió: parem d'implorar que en facin de noves al costat), i no cal dir que si revertissin en una sola administració, la catalana, per unificar criteris i guanyar eficiència en la gestió (siguem o no independents), millor per a tothom. La Generalitat, de fet, és l'única que ho està estudiant amb rigor, en contacte amb el sector, i ja ha proposat adoptar l'eurovinyeta, sistema que fa decennis que Suïssa fa servir amb èxit. Mentre no es gestioni tot des d'aquí, però, ja es veu venir un altre xoc amb un Ministeri de Foment del tot aliè a aquesta lògica, que no té ni tindrà cap pressa per resoldre-ho. Preguntin-ho, si no, al conseller Vila, que quan ho era de Territori va voler crear una vinyeta perquè els camions que travessen el país ajudessin a mantenir el desdoblat eix transversal i no se'n va sortir pel rebuig de l'Estat, que va esbandir el debat dient que no volia sobrecarregar els transportistes.
La qüestió és que deixar d'aturar-se a les casetes per pagar a una empresa no vol dir que les vies passin a conservar-se soles, i és lògic que el cost l'assumeixi qui hi passa. I “les vies” ha d'englobar totes les d'alta velocitat: també les autovies gratuïtes que en realitat manté l'erari públic i/o s'estan pagant amb peatges a l'ombra. A Catalunya mateix ara hi ha greuges (des de Lleida o Igualada es pot anar a Barcelona de franc, però no des de Girona, Tarragona o Manresa), però quan toqui tothom entendrà que s'igualin les condicions. I no és tan clar que Península enllà, amb moltíssimes més (i sovint menys justificades) vies gratuïtes, ho vegin igual.