Parlant de les urnes

El procés que viu Catalunya fa que es parli, de vegades de forma insistent, d'utensilis –per dir-ho d'alguna manera–fins fa pocs anys completament ignorats. És el cas de les urnes. Les de cartró utilitzades per al procés participatiu del 9-N ja van ser objecte d'un ampli debat. Molts van veure en aquelles urnes plegables encarregades al Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (Cire) de Lleida la metàfora perfecta per a una votació que, malgrat mobilitzar més de 2,3 milions de persones, no va ser la consulta promesa. Poc va importar que en eleccions posteriors, com les d'Holanda, veiéssim imatges de contenidors segellats per a les legislatives o que països com Suïssa o el Canadà apostin habitualment pel cartró en els seus comicis. La mofa estava servida. El to burleta d'aleshores contrasta amb l'agror amb què s'ha rebut l'acord marc publicat ahir al DOGC per iniciar la compra de les urnes per al referèndum. Unes 8.000 per un import aproximat de 200.000 euros. I el gros de l'encàrrec, per a les de metacrilat. La tinta gairebé encara era fresca que la fiscalia ja va anunciar que presentarà una querella contra el govern quan es produeixi l'adquisició. Les competències en participació i processos electorals blindarien la compra d'unes urnes que sempre s'havien demanat al Ministeri de l'Interior. El préstec, ara impensable. Urnes, paperetes... el debat seguirà. Perquè, en el fons, parlem de democràcia.