Molts nervis i ‘keep calm'

S'acosta l'hora que el govern anunciï la data i la pregunta del referèndum, cosa que podria passar abans de vacances, tot i que amb la nova tàctica de no donar ni un sol argument a la Fiscalia, podria haver-hi algun canvi en aquest sentit. Però el cert és que arriba l'hora de la veritat i l'unionisme ha seguit tots els passos que li marcava el manual: menyspreu, humiliació, intent de compra i amenaça. Però no li ha servit de res i se'n comencen a adonar. Ara fan servir la trama presumptament delictiva del que anomenen “clan Pujol” com a recurs per tapar, d'una banda, la bestiesa democràtica de fer declarar com a investigada la presidenta i tota la mesa del Parlament per haver fet la seva feina i, de l'altra, com a intent de mostrar que l'independentisme és corrupció. S'ha de ser molt soca –per no utilitzar paraules més dures– per pensar que el qui és independentista ho deixarà de ser perquè Pujol sigui corrupte (cosa no demostrada judicialment encara). Primer, perquè d'independentista se n'és o no se n'és, però no deixes de ser-ne per un cas de corrupció. Segon, perquè Pujol al llarg de la seva vida política va ser un mur de contenció contra l'independentista. No només no n'era sinó que va lluitar-hi. Se n'ha fet, crec, però tard, a deshora i en un moment en què no pot influir sobre res ni ningú. Per tant, ja poden anar fent, que el món s'ha assabentat de la fallida democràtica que viu l'Estat espanyol jutjant un Parlament, inhabilitant polítics en actiu per haver convocat referèndums i, ara, perseguint els qui volen comprar urnes per votar i fins i tot els que les subministrin. Juristes prestigiosos i entre ells Joan Queralt ho defineixen bé: és el dret penal d'autor, el que castiga formes de ser i castiga suposicions i no fets. Incompatible amb la democràcia i l'estat de dret. Per això estan nerviosos, cometen errors i insulten els febles, que, curiosament i en general, keep calm. S'acosta l'hora i sembla que finalment a Madrid se n'han adonat, que això va de veres.