El suflé independentista

Si estan vostès mínimament informats, sabran que això de l'independentisme és mort, s'ha acabat, és història. Mitjans, tertulians i polítics –curiosament, de diferents colors polítics– tenen la mà trencada a interpretar el que passa al nostre país i criden als quatre vents que el suflé independentista ja s'ha desinflat. Vostès creuen que la gent que va fer la Via Catalana, per exemple, ha canviat d'opinió? Cal que cada, no ho sé, sis mesos dos milions de persones surtin al carrer per ratificar el que pensen? I, més encara, cal justificar-se cada dos per tres després que les darreres eleccions catalanes hagin donat la majoria absoluta a les forces independentistes? Sobre això, em desvio un moment del tema per fer palès el meu reconeixement a la coherència del PSC: mentre a Madrid pacta amb el PP per evitar determinades compareixences en la comissió que investiga la guerra bruta contra Catalunya usant, legítimament, la majoria parlamentària, aquí marxa de la comissió de l'operació Catalunya de la cambra catalana perquè la majoria parlamentària no és del seu grat. No sé si això ho arreglarà Pedro Sánchez...

Però torno al suflé que, per a alguns, es desinfla, com es demostra cada cop que les entitats sobiranistes convoquen qualsevol mena d'acte o quan el Pacte Nacional pel Referèndum recull signatures. El problema és que només hi ha una manera de saber si el suflé decau: el referèndum. I si, fins i tot comprar urnes és delicte, ja és veu que no hi haurà manera de saber-ho.

Bé, no hi haurà manera seguint la legalitat espanyola. I, per això, s'haurà de sustentar en la legalitat catalana un cop aprovada la llei de transitorietat. I, aquí, la pilota estarà a la teulada de l'Estat. L'Estat haurà de decidir quina resposta dona. I si és violenta –mobilitzar els Mossos o treure les urnes, com proposava ahir l'exministre José Manuel García-Margallo, també és violència davant d'una majoria social que vol votar– sí que caldrà una resposta al carrer, pacífica però ferma, de la societat civil. No serà pas un xoc de legalitat versus legitimitat, la prohibició violenta del referèndum serà un atac a la voluntat popular.