Rachid a Empúries

És una bona notícia que el cantant francoalgerià Rachid Taha (1958) actuï a l'àgora grega d'Empúries, el dissabte 29 de juliol, dins del 10è Portalblau , el festival de música i art a la Mediterrània. Poques vegades mirem al sud de la nostra mar comuna si no és per motius que rarament tenen a veure amb la cultura. Segurament es podrien comptar amb els dits d'una mà els músics africans que han actuat als nostres festivals d'estiu: Yossou N'Dour, Salif Keita, Alpha Blondy i pocs més. Parlant de raï, la música mestissa i centenària nascuda en els barris populars d'Orà i altres ciutats algerianes dins la qual es cataloga habitualment Rachid Taha, les visites dels seus intèrprets a casa nostra han estat encara menys freqüents: recordo especialment el concert del gran Khaled, el 5 de juliol del 2009 a l'Auditori de Girona, en una de les últimes edicions del malaguanyat Festival de Músiques Religioses i del Món. En aquella ocasió, la sala gran de l'Auditori no es va arribar a omplir –la meitat del públic era magribí: una proporció que mai no s'ha tornat a repetir en aquest recinte–, tot i que Khaled era ja en aquell moment un fenomen mundial, el rei del raï, gràcies a èxits com ara Didi i Aïcha. Va ser la prova definitiva que aquí el raï no va passar mai de ser una música de minories, ètniques o melòmanes: res comparable a la repercussió que va arribar a tenir a la veïna França, on el concert de Khaled, Rachid Taha i Faudel, el 26 de setembre del 1998 al poliesportiu parisenc de Bercy, va ser un moment històric, plasmat en el disc Un, deux, trois soleils. Va ser tot un èxit musical, social i gairebé polític: en aquell moment, semblava assolible el somni d'una França multicultural, sense gihadistes als Camps Elisis ni el Front National fent la cursa per la presidència de la República. El raï mai no ha agradat gaire als fanàtics musulmans, que han assassinat alguns dels seus intèrprets, el més conegut, Cheb Hasni (1968-1994).

Gairebé vint anys després de Bercy, ens visita Rachid Taha, el més rocker i indomable d'aquells tres sols del raï. Exmembre del grup de “punk-rock àrab” Carte de Séjour (Permís de residència), Rachid fa prop de quatre dècades que lluita contra tots els extremismes i integrismes, amb referents que només poden confluir en la seva música: Elvis, The Clash i Oum Kalsoum, la gran dama eterna de la cançó àrab.