L'efecte Macron

France 24 va comentar que Emmanuel Macron havia sabut aprofitar una concurrència de circumstàncies. La seva victòria no és només una conseqüència d'aquestes circumstàncies. La deu a si mateix. No ha deixat mai indiferents les persones amb qui o per a qui ha treballat. Ponent de la comissió per l'alliberament del creixement francès, els seus components es van adonar ràpidament de les seves qualitats. François Hollande el va nomenar secretari general adjunt de l'Elisi i més tard ministre d'Economia, càrrec del qual va dimitir dos anys més tard. El novembre del 2016 esdevé candidat oficial a la presidència. Els seus primers actes de campanya van posar de manifest una organització perfectament estructurada.

El mateix canal France 24 havia comentat que Emmanuel Macron no s'havia manifestat mai com a centrista, que es descrivia “ni de dreta, ni d'esquerra, mai centrista”; un “ovni polític”, estimava Le Parisien. “El seu programa econòmic s'inclina a la dreta o a l'esquerra?”, s'interrogava Europa 1; “Macron, ni de dreta ni d'esquerra... ni fora de sistema”, analitzava Libération i d'una manera semblant s'ho demanaven altres mitjans de difusió i no només els francesos. Jo crec que Macron pretén oferir una renovació i situant-se ell mateix en el centre entraria en l'esquema tradicional. Què és la centralitat política? Com es pot situar un espai que depèn dels moviments dels partits que es troben a la seva dreta o a la seva esquerra? Quan sento que un partit es defineix ell mateix de centre concloc que manifesta la seva incapacitat de definir-se ideològicament.

A França, l'11 de juny hi haurà el primer torn de les eleccions legislatives i el 18 el segon. Per al president Macron, l'envit serà enorme. L'efecte Macron es farà sentir, les eleccions legislatives ho propiciaran. El posicionament de l'ex-primer ministre Manuel Valls n'és una constatació. No només manifesta la seva voluntat d'integrar-se a les candidatures de la República En Marxa, sinó que declara que el Partit Socialista francès ha mort. El mateix pressentiment, respecte del PSOE, ha aflorat en boca de Pedro Sánchez. Des de fa alguns anys, el sistema de partits polítics tradicionals presenta símptomes incontestables de declivi. N'han aparegut de nous que han ferit de mort el bipartidisme on n'hi havia. Cal oblidar certs paradigmes i obrir-ne de nous. En referir-me al sistema de partits hi incloc els partits i moviments populistes com el Front National francès i el Partit Popular espanyol. A Espanya governa en solitari un partit populista, un partit que inicialment rebutjava la Constitució del 1978. Quan a l'empara d'aquesta constitució va accedir al poder es va adonar que ja li anava bé. I la va segrestar.