Retractació i confessió

Vivim en una societat on les grans companyies monopolístiques es difonen rere el contestador automàtic, i els grans polítics desapareixen rere les immenses ombres del poder, com aus nocturnes dins la seva cova profunda. Res podem saber, pel que sembla, de les responsabilitats de González, d'Aznar i ara pel que sembla, de Rajoy o d'Aguirre, quan resulta evident que tots aquells subalterns que feien i desfeien, havien de tenir per força el gran ull a sobre. El senyor X existeix, sempre. Però heus aquí que en l'oasi català sí que, sospitosament, estem sabent com ha sorgit una gola profunda, la més insospitada, on la X no era només el gran timoner Jordi Pujol, pare de la pàtria per autocoronació i per quatre majories absolutes que li van donar els electors, sinó una espècie de Teresina devota, classista i potser racista, mare innúmera seguint els dictats de Déu i el desig sexual del seu marit, que malgrat que aquest era el primer home de Catalunya i no li podia faltar res, es va arremangar perquè a la seva prole, i gràcies als contactes del marit, no li faltés res, saltant-se, deo gratias, tots els propis preceptes religiosos de no robaràs, donaràs al pobre, no mentiràs, no faràs fals testimoni, etc.

ElS meus pares també van tenir prole innúmera i anaven a missa i van votar religiosament el seu líder català i catalanista, moderat i poruc, fills com eren, sense culpa d'ells, del pitjor franquisme. I sempre van dir que ell era dels nostres, i honrat. Sempre. Jo els vaig entendre. I així va tenir Catalunya 25 anys de pax pujoliana, on el mercadeig fenici hi era reconegut i fins i tot aplaudit. Però mai, per la memòria de molts com els meu pares, ningú hauria sospitat la real història dels Pujol Ferrusola ni la baixesa moral –l'ètica no saben ni què és– de què fan gala, ni la supèrbia cega que els omple. Tant és els diners que hagin robat. Un sol euro és suficient. El meu pare feia jornades de dotze hores per tornar fins a l'últim euro que devia, per alimentar la seva catòlica descendència de manera realment honrada. I va morir del cor gastat per mantenir pulcra la seva honradesa.

No en nom meu, que mai vaig creure en l'imaginari místic pujolista, i que sempre he pensat que ha fet perdre vint-i-cinc anys a l'actual procés polític, sinó en nom de tots el que van creure en ell, demano, o millor dit, exigeixo una retractació pública del Sr. Jordi Pujol i Soley, una confessió completa d'ell, la Sra. Marta Ferrusola i tots els seus fills en els jutjats, i que siguin retirats tots els honors que encara retingui i totes les plaques públiques que encara quedin en edificis i llocs. Perquè els meus pares i tants altres, si bé no necessiten ser localitzats com els morts republicans, sí que necessiten que algú els exoneri d'aquesta infàmia, que no altre nom té l'engany perpetrat sota la il·lusió de tanta gent. Perquè no és cosa de riure ni de justificar de cap manera com alguns intenten, car, com deia el meu pare, és un dels nostres. I el mateix s'hauria de fer amb aquells a qui encara la manta del poder tapa les traïcions. I si no es fa, és que aquesta societat no saps tenir-se respecte a ella mateixa, que és el que sembla, de moment.