‘Minority report'

Philip K. Dick va ser un cèlebre escriptor de novel·les i relats de ciència-ficció. Molts dels seus arguments han arribat al cinema. No va poder veure en vida cap de les seves idees en la gran pantalla. Va morir abans que hi arribés la primera, la molt aclamada Blade Runner, pel·lícula que està inspirada en la novel·la curta Els androides somien xais elèctrics? (Les Eines). A aquesta pel·lícula hi van seguir moltes altres, com Desafiament total, A scanner darkly, Screamers, Paycheck i Impostor, per esmentar-ne algunes. Un fet remarcable és que els guionistes de moltes d'aquestes pel·lícules, a més de la recent sèrie The man in the high castle, no segueixen ben bé la història que va concebre Philip K. Dick, sinó que només agafen la idea i la desenvolupen. Per un cop, no pots dir allò que la novel·la –o el conte– t'agrada més que la pel·lícula.

Bé, tota aquesta excursió literària s'explica perquè un dels relats que va escriure Philip K. Dick i que també va arribar al cinema va ser Minority report. En un món futur –o ben mirat no tant– hi ha unes persones amb una gran capacitat mental, fruit d'una mutació, que prediuen crims. És a dir, delictes que encara no han succeït, però que succeiran gairebé de manera segura. Un cop alertada la policia, es procedeix a detenir el presumpte precriminal i així s'evita el fet, sigui un robatori, un assassinat o un altre delicte. El més curiós és que el precriminal també s'ha d'enfrontar a la justícia, com si hagués comés el seu delicte.

O sigui: el món que va imaginar Philip K. Dick ja el tenim aquí. I ni tan sols han hagut de néixer uns éssers mutants amb capacitats superiors de predicció del futur. Res. Només de saber-se bé una interpretació molt concreta de la Constitució espanyola, i només una, ja n'hi ha prou. Es jutgen intencions, fets que no han passat, encara.

Això, suposant que considerem que posar-hi les urnes perquè la gent s'expressi lliurement és un delicte, és clar.

I després, alguns es queixen del dèficit democràtic de Catalunya.