Final de lliga a Ferraz

Aquests dies s'han recordat altres finals ajustats de la lliga de futbol en què el Barça sí que s'havia endut el títol en l'últim sospir. Però una mica ja es veia a venir que l'ambient s'havia refredat i que el Madrid arribava massa fort. El Barça no havia fet els deures a temps. Per contra, l'interès del diumenge semblava girar cap a un altre terreny de joc en què s'apuntaven emocions fins al darrer instant: a Ferraz. N'hi havia hagut ja a la tardor, amb aquell congrés catatònic, i n'hi va acabar havent ahir: Susana Díaz tampoc havia fet els deures, pensant-se que només enarborant la bandera felipista es pot convèncer ad eternum el personal (als seus). I resulta que no (serà veritat que no és no?). Alguna cosa deu estar canviant a les bases socialistes quan, malgrat el corró mediàtic i dels jerarques del partit, no s'han volgut empassar el gripau. A la gestora, que va enretirar tant com va poder les primàries pensant que així acabarien d'enfonsar Pedro Sánchez, li ha sortit el tret per la culata. Susana Díaz ha fet una mena de penal de Djukic (aquella lliga en què el Barça va guanyar a l'últim minut el Depor): quan ho tenia tot de cara, han fet figa. Ara totes les posicions del camp esperen sacsejades: el PSOE al Congrés, les seves relacions i competència amb Podem, el PSC i els seus lligams amb Madrid... En aquest cas, es tanca una lliga, se n'obre una altra i caldrà tornar a agafar ració doble de crispetes per mirar la política espanyola.