Toca decidir

No sóc dels ciu­ta­dans d'aquest país que avui tenen l'opció de poder deci­dir. Si tot va bé, ho podré fer l'abril vinent. Però n'hi ha uns set-cents mil que avui sí que poden. Deci­dir, d'entrada, si volen par­ti­ci­par en les con­sul­tes que s'han orga­nit­zat. Aquesta és una opció lliure, com ho és, afor­tu­na­da­ment, i a diferència del que passa en alguns països, quan es fan altres vota­ci­ons. I deci­dir, després, si estan d'acord amb la pre­gunta que es plan­teja en el referèndum d'avui. Si volen una Cata­lu­nya inde­pen­dent o no. En tots els casos, el més impor­tant és que els cata­lans han començat a deci­dir. Lluny de les pres­si­ons que arri­ben de l'Estat i d'aquí mateix, amb els prin­ci­pals par­tits fora de joc, la soci­e­tat civil cata­lana s'ha mobi­lit­zat i ha deci­dit el que molts es pen­sa­ven que era incapaç de fer. Fer política: reu­nir-se, par­lar, deba­tre, dis­cu­tir, plan­te­jar el futur del país. En defi­ni­tiva, deci­dir. I només fal­ta­ria que no ho pogués fer!