Vuits i nous
Diacrítics al Pacífic
La Lourdes Encinas li diu “el mestre”, “el mestre Carbonell”. Eduard Carbonell va arribar al Perú el 1957 per aplicar els coneixements d'enginyeria tèxtil que havia après a Barcelona i Canet de Mar, la població del Maresme on havia nascut. Primer es va instal·lar a Arequipa, on va fer anar telers circulars, i més tard a Lima, per confeccionar xarxes de pescar. En una llibreria de vell d'Arequipa va trobar un dia la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra. Se la va endur a casa i hi va aprendre a consciència l'idioma que a col·legi no li havien ensenyat. Entre els peruans que per un motiu o un altre s'havien de desplaçar a Catalunya va córrer la brama que hi havia a Lima un home que els podia donar nocions de l'idioma que s'hi trobarien, i can Carbonell es va convertir en una petita acadèmia de català. Eduard Carbonell, de vuitanta-sis anys, acaba de superar amb èxit una operació delicada. Sopem junts, amb una filla seva, al barri de Miraflores de Lima, on viu. El Pacífic és a prop i impregna l'aire de sal i d'humitat. Sembla que hi estiguem submergits. Li pregunto per la darrera reforma gramatical i en concret per la normativa dels diacrítics, que ha generat tanta polèmica. “Els diacrítics establerts per Fabra són exemplars.”
Lourdes Encinas, nascuda a Piura, al nord del Perú, però establerta fa anys a Lima, va acollir un dia uns cooperants mataronins a casa seva. Ella mateixa ha estat sempre compromesa amb obres solidàries de matriu catòlica. Es va interessar per la llengua que els hostes parlaven, i la localització del “mestre Carbonell” va ser inevitable. “Ha estat la meva millor alumna.” Ho pot ben dir. Als tres mesos llegia el català. Un temps després, el parlava. L'escriu i el parla com ho faria un noucentista. Usa nogensmenys i àdhuc amb la naturalitat que nosaltres diem bueno i pues. Cap contaminació de l'espanyol. Ens acompanya a una visita per Lima. El carrer de la Unión, la Plaza de Armas... “Aquí va tenir la residència el virrei Amat.” Ho sap tot, de Catalunya i els catalans. “Ara ens hi fotografiarem amb una estelada.” I treu una estelada. Manté correspondència amb Jordi Pujol, s'interessa per Puigdemont, per Puigcercós... Puigcercós? Havia tingut simpatia per l'antic líder d'ERC. Ens introdueix en un mercat al marge dels circuits turístics: “Hi veurem molts bastaixos.” Per sentir bastaix avui s'ha d'anar al Perú.
Dinem en un restaurant popular. M'escolto la Lourdes Encinas, producte del “mestre Carbonell”, aquest altre “sabio catalán”,que va trobar la Gramàtica de Fabra a la remota Arequipa, i evoco García Márquez, d'un país de més amunt, que va confessar a Tísner: “La gent es pensa que m'invento les històries que explico, i jo em limito a prendre apunts del natural.”