Tarradellas?

El president de la Generalitat ha anat a Madrid a recordar al govern l'operació Tarradellas, un exemple que, més enllà del que disposen les lleis vigents, sempre hi ha la raó d'Estat, que es pot esgrimir per imposar solucions imaginatives als conflictes existents. Però el retorn de la Generalitat unipersonal de Tarradelles a l'exili —encara que figurés en la lletra petita dels partits catalans— no va ser “en reconocimiento a la demanda real del pueblo catalán”. Tarradelles, no el coneixia gaire ningú, a part les minories polititzades, i a la majoria d'aquestes no els agradava. Tarradellas va tornar, la tardor del 1977, perquè en les primeres eleccions democràtiques de la primavera anterior, a Catalunya la UCD, el partit que dirigia la transició, no va fer gaire bon paper i va haver-hi una majoria més aviat d'esquerres. Cal recordar també que aquí llavors els polítics de l'oposició al règim, a part en Trias Fargas, tots semblaven adscrits al socialisme, amb diferents matisos més o menys revolucionaris. Tarradellas, el van fer tornar per recentrar la política catalana i posar-la en sintonia amb la resta d'Espanya, sobretot pel que fa a l'acceptació de les institucions heretades de l'Estat franquista. És prou sabut, tot plegat, i on més bé ho saben és a la Moncloa, on, pel que fa als embolics autonòmics, no pensen en altra cosa que a recuperar atribucions, pensen, llavors massa alegrement cedides. La raó d'Estat, fent equilibrismes legals si convé, l'esgrimeix un govern quan vol salvar o enfortir l'Estat, no pas perquè acabi passant tot el contrari.