Susana? Qui és Susana?

No se sap si primer va ser l’ou o la gallina. Si van ser els barons, els quals el 2014 van actuar espontàniament perquè volien tant si com no que Susana Díaz fos la nova secretària general del PSOE, o va ser l’andalusa la que els va empènyer a fer públic el seu suport perquè volia espantar el que llavors havia estat cridat a ser el líder indiscutible, Eduardo Madina. El cert és que la plana major territorial va entrar en tromba en el procés per reclamar a Díaz que fes “un pas endavant” en l’assalt a Ferraz. I davant l’exigència del basc perquè, per primera vegada, fos la militància la que escollís el nou cap del PSOE, ella va decidir que no tenia intenció de sotmetre a un referèndum a Madrid quan tot plegat no tenia ni arreglat el pati andalús. Així que va decidir convèncer els barons que calia que guanyés Pedro Sánchez. El cert és que en aquesta ocasió s’ha repetit la jugada: els dirigents territorials suposadament més influents van col·locar la catifa vermella a la porta de Ferraz perquè entrés l’andalusa amb gran pompa. Tan immersos estaven en la feina de passar l’aspiradora, que el soroll els va impedir detectar totes les alarmes que sonaven al seu voltant. Però la traca final –la victòria de Pedro Sánchez– els ha deixat ben estabornits. I ara miren al seu voltant mentre es repeteixen: “Susana? Qui és Susana?” Arreplegada la catifa, se’ls gira feina per evitar que la militància no tingui la temptació de passar l’escombra per casa seva.