Reus, #unSÍpetit

Quan el país esta vivint, amb tota certesa, un dels moments més decisius de la seva història recent, que, acabi com acabi, en un sentit o en un altre, marcarà l’esdevenidor de tota una colla de generacions, sobta la tebiesa, per no dir la fredor amb què l’Ajuntament de Reus, govern i oposició, està encarant el “procés”. Catalunya s’ho juga gairebé tot com a subjecte polític en l’aposta inequívoca d’exercir la seva sobirania. I a la casa gran del Mercadal dóna la impressió que s’ho miren amb més incomoditat que passió. Reus vol ser capital. I ho és en alguns àmbits. Però la capitalitat implica lideratge, això és, valentia i anticipació, i Reus no està aportant valor diferencial ni assumint visibilitat. Està a l’aguait mentre altres ciutats marquen perfil propi i guanyen rellevància. I això és un greu error d’ambició política, en clau nacional, i de visió estratègica, en clau territorial. Reus és capital. I ho vol ser en més àmbits. Tanmateix, la capitalitat necessita lideratge, això és, voluntat i capacitat d’estirar des del davant, no d’empènyer per darrere. I Reus no arrossega, espera esdeveniments des de les darreres files. I això és deixar passar una oportunitat irrepetible per guanyar la partida al marc mental provincial, a dins i a fora de les nostres pròpies comarques.

Reus podria i hauria de ser capital en molts àmbits d’aquesta segona àrea metropolitana, que malda per no diluir-se per la línia costanera. El Camp necessita referents nítids que l’ajudin a configurar-se una identitat pròpia, més enllà del paper geopolític actual, clarament residual. I aquí Reus podria jugar un paper clau que, en el marc del procés d’alliberament nacional que està vivint Catalunya, en què el paper de les ciutats acabarà sent cabdal, li atorgués un paper de nòdul central en la creació d’un nou estat, que necessàriament serà en xarxa o no serà. Ara bé, això requereix lideratge, això és risc, sentit estratègic i #unSÍgegant.