Comuns i cultura

L’arribada al poder municipal de Barcelona en Comú va insuflar il·lusió a una part important del sector cultural, en concret als que fa temps que alerten que l’absència d’un model de polítiques culturals ben pensat i continuat en el temps ha deixat tocades de mort les bases de la cultura. De conseqüències d’aquest afebliment n’hi ha diverses, però una de ben preocupant és l’èxode de talents, que no s’explica si no és des de la desídia de l’administració. Els creadors marxen perquè aquí es moren de gana. La comissionada Berta Sureda va idear un pla per revertir aquesta situació amb la participació ciutadana i la transparència com a eixos principals per canviar dinàmiques enquistades. Sureda demanava temps per poder treballar, amb un raonament obvi: la cultura no vol presses i encara menys quan hi ha tanta ferida oberta. Només va tenir un any. Els comuns van utilitzar la cartera de cultura per assegurar l’estabilitat del seu govern i la van entregar al tinent d’alcalde del PSC Jaume Collboni. Els socialistes, artífexs del model que tanta repugnància semblava que causava al partit de l’alcaldessa, Ada Colau, no van trigar gens a presentar un altre pla, tan pobre d’idees que només cal veure com pretenien fomentar la lectura (la patinada antològica d’enviar llibres a Trump). Les expectatives del sector s’han impregnat del pessimisme de sempre. A mig mandat toca fer balanç. En cultura, no hi ha per on agafar-lo.