El més perillós

Manuel Moix va dimitir ahir com a fiscal anticorrupció. I això que, d’entrada, ni tan sols Mariano Rajoy veia cap problema per l’escàndol publicat per InfoLibre: va dir que continuava confiant-hi encara que fos copropietari d’una empresa radicada a Panamà. Era un secret de domini públic, confessat en una conversa enregistrada entre l’exministre Eduardo Zaplana i l’expresident de la comunitat de Madrid Ignacio González: era positiu que a Moix el nomenessin. I així és com el fiscal anticorrupció va començar a treballar, diuen, per tapar alguns casos de corrupció en comptes de destapar-los. Celia Villalobos, però, tampoc no hi veia cap problema, en això de Panamà. A veure si resultarà que els fiscals han de ser pobres! Quan un govern i un partit perden l’ètica, perden la noció del món i acaben exhibint les vergonyes com si res. Deu ser que els costa veure alguna cosa extraordinària quan els posen el mirall al davant. Al capdavall, ells són així. I s’agraden, de la mateixa manera que gaudeixen jugant amb el llenguatge quan associen el referèndum català amb un cop d’estat. Un govern radicalment democràtic mai no s’ho permetria. Amb el colpisme verbal pretenen generar un estat d’opinió propici per a l’ús de la força. Serà aquesta la proporcionalitat de què tant parlen? Amb Catalunya, com amb Moix, fins i tot han perdut els ancoratges amb la racionalitat. I això deu ser el més perillós de tot.