La data

Tot indica que aquesta setmana acabarem sabent data i pregunta. El calendari no permet un ajornament i els parlamentaris intueixen que aquest any les vacances d’estiu poden ser un pur miratge. El xoc de trens és imminent i cal cordar-se el cinturó, per evitar mals majors.

L’evidència demostra que el diàleg és impossible, quan moltes pantalles han quedat enrere i fins han estat destruïdes. Fa sis anys parlar d’estat federal ens hauria semblat una gran solució i només en fa quatre que tots aspiràvem a un acord fiscal, però ara res d’això soluciona el conflicte. Ara, el vuitanta per cent de la ciutadania vol votar per decidir el seu futur i més de la meitat desitgen un país independent. No hi ha marxa enrere, quan Madrid ha dinamitat tots els ponts i només podem seguir endavant.

Als ciutadans de peu ens queda el dubte de com es desenvoluparà la seqüència d’acció i reacció, tot i que volem mantenir la confiança en els nostres representants. Res serà fàcil, quan l’aparell de l’Estat –malgrat la descomposició del règim del 78– té recursos infinits, a ple sol o a les clavegueres. Però no poden tornar al punt de sortida i hem de fer pinya mirant què ens espera.

En tot el procés, el paper de la societat civil ha estat determinant i ara cal no defallir. Només ha estat, i serà, la mobilització ciutadana la que desempata una partida que enfronta legalitats. Disposició continuada a sortir al carrer per reclamar els nostres drets. La data és a tocar. Cal començar a pensar que aquest any potser serem tots nosaltres els qui no podrem fer vacances.