Cognoms

El nom sí que fa la cosa, malgrat que el refrany digui el contrari. L’anunci, després aigualit perquè potser serà més tard del previst, que el cognom del pare deixarà de tenir preferència en l’ordre dels cognoms dels fills, ha sigut els últims dies l’excusa perfecta per omplir tertúlies amb un piló d’anècdotes sobre el tema. La majoria, centrades en aspectes divertits i curiosos i algunes, menys, centrades en qüestions de fons, com que aquest ordre dels cognoms només és un símbol més de la societat androcèntrica en què vivim. Hi ha molta literatura sobre el fet que el nom que es posa a una criatura –en aquest cas es pot extrapolar al cognom– pot arribar a tenir més pes del que ens imaginem en el seu futur vital i professional. Només cal fer una senzilla recerca a internet per comprovar que hi ha nombrosos estudis, fins i tot avalats per universitats, que constaten la incidència que té el nom d’una persona en les possibilitats d’èxit a la vida. També sobre com tenir un cognom concret predestina a exercir una professió determinada, el que l’escriptor Màrius Serra va optar per batejar com a noms predestinats. O com els cognoms poc habituals es cotitzen més en el mercat laboral. I si no que ho preguntin a un assessor a qui van encarregar un estudi però no el va poder firmar ja que el client va considerar que el seu cognom, que està entre els deu més habituals de les comarques gironines, no tenia prou pedigrí. Vist això, no es pot considerar només des del punt de vista anecdòtic que el cognom del pare deixi de ser preferent. En ple segle XXI aquesta preferència és un anacronisme, per més que hi hagi qui encara es pensi que som l’any 1917 en comptes del 2017. És cert que des de fa uns anys ja es podien inscriure els fills amb el cognom de la mare en primer lloc. Com també ho és que moltes de les parelles que optaven per fer-ho així era més per evitar combinacions estranyes que res més. Però ara se simplificarà el tràmit i la parella, sigui del tipus que sigui, podrà decidir com vol que es diguin els seus fills, sense donar per fet que el normal sigui la preferència del cognom del pare. No es tracta d’una qüestió de tradició, sinó d’igualtat. Per cert, els deu cognoms més habituals a les comarques gironines són, per aquest ordre, García, Martínez, Rodríguez, López, Sánchez, Fernández, González, Pérez, Gómez i Vila.