L’efecte Sánchez

El proper estudi del CIS sobre intenció de vot, que s’elaborarà el mes de juliol, ben segur que reflectirà l’efecte Pedro Sánchez. El PSOE poc o molt es recuperarà i confirmarà el que ja es va percebre en el baròmetre d’abril: que el sorpasso de Podem només ha estat cosa de les d’enquestes; al cap i a la fi no es va traduir en les eleccions del 2016. El gir esquerranós que el reelegit líder socialista exhibeix ara perjudica Pablo Iglesias. De fet, a les files morades hi ha nervis, perquè els hauria anat d’allò més bé el perfil d’establishment que havia cultivat Susana Díaz. La qüestió és si Sánchez mantindrà fins al final el full de ruta, perquè alguns analistes ja l’han advertit que sense el centre, el PSOE mai no tornarà a La Moncloa. Però mentre no canviï de parer, el Sánchez actual complica l’existència a Iglesias, perquè li redueix encara més l’espai electoral, sobretot des que Podem va renunciar a la via Errejón de seguir segant l’herba socialista des de posicions més moderades. I mentrestant, el PP està feliç perquè el reaparegut els deixa lliure la pista central, on ja no aterrarà l’andalusa. Per poder créixer s’ha de dedicar a empaitar l’electorat que va fugir a C’s, des de la confiança que molts tornaran sols quan s’adonin de la poca rellevància que ha tingut el vot. Rajoy, doncs, haurà d’agrair que hagi tornat Sánchez perquè, si tot va com ara, el PP pot tenir una nova oportunitat de refer-se mentre el PSOE i Podem s’esbatussen en un racó.