La dimensió desconeguda

La Comissió de Venècia, un organisme consultiu del Consell d'Europa, insta Catalunya i l’Estat a pactar el referèndum d’autodeterminació que s’ha de fer aquesta tardor. Els insta tots dos a fer-ho, és cert. Però també ho és que hi ha una part disposada a negociar-lo, el govern català, i una que no, l’espanyol. L’Estat, doncs, manté el seu enrocament i no es mostra disposat a cercar una solució política a un problema polític. No sé si és que algú al PP es pensa que condemnar polítics per posar urnes de cartró, perseguir-ne per permetre debats al Parlament –per cert, el mateix debat que ara Mariano Rajoy proposa al Congrés...– o moure tots els fils possibles, legals, alegals i il·legals, com ha confessat l’exministre José Manuel García-Margallo, per desacreditar el procés pel món, faran que la gent se’n torni a casa, faran desaparèixer el 80% de la població catalana que defensa el dret a decidir, o el gairebé 50% que vol la independència.

I aquest és també un curtdemirisme polític que afecta part dels comuns. No es pot mirar aquest procés pensant només en la reacció electoral de la teva gent. Bé, vista alguna gravació aconseguida en algun bar, a algun dirigent del PDeCAT això també se li pot aplicar. Que això no té aturador es començarà a escenificar demà mateix, a la reunió del Pacte Nacional pel Referèndum, l’ens que ha aconseguit, en ben poc temps, més de 500.000 firmes a favor de la consulta pactada però que no ha aconseguit, per ara, ni una trista reunió amb Rajoy.

Les entitats, i els partits, que formen part del Pacte, hauran de mullar-se i decidir si canvien d’opinió i ara defensen que els catalans no tenim dret a decidir o si fan costat al govern en l’inici de la via unilateral, un inici que s’escenificarà també aquesta setmana quan el govern faci públiques la data i la pregunta del referèndum. I aquí és on entrarem en la dimensió desconeguda perquè aquesta és una operació política mai iniciada a Europa. Caldrà veure la reacció de qui anomena colpistes els que volen votar i, sobretot, si el govern continua sent empès, com fins ara, per la societat civil per avançar cap a l’objectiu proposat.