Dietètica clàssica

És una idea antiga que la salut de les persones està relacionada amb el que mengem. La frase “que els teus aliments siguin la teva medecina i els medicaments, el teu aliment” sintetitza la doctrina hipocràtica de la Grècia clàssica. Ara que molta gent busca efectes saludables dels aliments, aquest consell no sempre s’aplica amb racionalitat. L’interès del món clàssic per la dieta no es redueix a Hipòcrates. Un altre grec, Plutarc, que va viure aproximadament entre els anys 50 i 120 després de Crist i que va estudiar medicina, hi dedica diversos capítols a l’obra Preceptes de salut (traducció literal del títol grec), de la qual no conec cap versió catalana però sí una en francès, Comment rester en bonne santé, publicada el 2016, traduïda del grec, anotada i prologada per Nicolas Waquet. Plutarc va viure a la seva ciutat natal, Queronea, però va fer estades a Roma i es va relacionar amb el món llatí. Historiador i moralista, és conegut sobretot per l’obra Vides paral·leles, en què compara personalitats gregues i romanes (Alexandre i Cèsar, per exemple), i també dedica força atenció als seus problemes de salut. El que sorprèn dels comentaris i consells de nutrició i dietètica que exposa és la seva racionalitat i, en molts casos, vigència. No és només clàssic per l’època i el lloc en què va viure, sinó també perquè, pel que fa a aquests temes, en molts aspectes defensa patrons tradicionals i alhora actuals.

El seu enfocAMENT és integral. Considera que un bon estil de vida ha d’incloure hàbits corporals i espirituals i ha de buscar l’equilibri entre alimentació i exercici. Distingeix entre aliments naturals (aigua) i artificials (vi), destaca la importància de la prevenció, i creu que la salut no es redueix al confort d’un organisme que funciona normalment, sinó que inclou una filosofia de vida que busca la felicitat. Aquesta idea recorda la definició de salut del congrés de metges i biòlegs de llengua catalana: “Una manera de viure autònoma, solidària i joiosa.”

També creu que alguns aliments, que considera consistents i nutritius –carns, formatges, figues seques i ous durs–, s’han de consumir, però, amb moderació. Opina que la carn no ha de servir per fer-nos passar la gana com als llops o els lleons, sinó que ha de ser un suport a la nostra alimentació, que s’ha de basar, sobretot, en aliments lleugers i magres: verdures, hortalisses, llegums, aus i peixos que no siguin grassos. En definitiva, defensa, a grans trets, una dieta predominantment vegetal, amb una raonable presència de proteïnes animals. També parla de la llet, que considera un aliment molt nutritiu, i té un bon concepte del vi si se’n beu amb moderació, però afirma que la beguda bàsica ha de ser l’aigua. I recomana evitar règims massa estrictes, “abstinències draconianes”, no menjar si no es té gana i moderar el consum del sucre i de la sal. I tot això ho escrivia fa gairebé dos milers d’anys! Potser haurem de tornar als clàssics.