Vuits i nous
Bisbes
Diem sovint que el Vaticà no entén Catalunya i els catalans, i ens té apamats perfectament. Déu, que s’amaga per no contrariar els ateus, amb el mateix esperit infinitament bondadós va il·luminar el papa Benet XVI perquè destinés a la diòcesi de Solsona un bisbe inclinat a posar-se de peus a la galleda amb el qual els catalans poguéssim practicar l’anticlericalisme que ens singularitza. El bisbe Xavier Novell va ser objecte de vituperis tota la setmana passada per haver-se preguntat en una glossa dominical si l’orientació sexual dels joves no depèn de la figura paterna en les famílies. Tot i la prevenció de l’interrogant, el bisbe va rebre les previsibles invectives de les organitzacions gais, va haver de sortir escortat d’una cerimònia de confirmació a Tàrrega, va ser declarat persona no grata per l’Ajuntament de Cervera, va ser censurat pel de Mollerussa i ha quedat com un drap brut en la majoria d’articles que s’hi han referit.. La reacció ha estat tan unànime que he hagut de fer indagacions. La glossa ha estat el detonant d’un malestar acumulat. Es veu que Novell, expressant-se i actuant, incomoda molts ciutadans, creients o no, des de la càtedra que havien ocupat els bisbes Tarancón o Deig.
En realitat, i ben llegida la glossa, el bisbe feia una interpretació abusiva i podríem dir manipuladora d’un text del papa Francesc sobre la família. Suposo que això, que és mostra d’una disconformitat de Novell cap a Bergoglio, deu ser eclesiàsticament punible, però ja s’entendran ells amb ells. No anirem a esbroncar bisbes per qüestions de caràcter intern o teològiques que impliquen defensar el papa. ¿I a les mesquites, que reuneixen més fidels en un dia que les catedrals dels pobres bisbes de comarques en un mes? S’hi glossen en positiu les diverses “orientacions sexuals” dels joves? I als salons budistes? I a les sinagogues? Alto: si descobrim que a les sinagogues hi ha un equivalent a Novell haurem de sortir al carrer.
Els altres bisbes catalans són més discrets o més murris. Joan Josep Omella, el de Barcelona, va dir en una visita pastoral: “Quan era bisbe de La Rioja anava pels llocs i em regalaven xoriços; a Catalunya em regalen llibres.” La Rioja com a punt de comparació: “L’Estat pretén que Catalunya sigui La Rioja”, “No volem ser tractats com la Rioja”... Amb aquest bisbe que ens deixa bé no ens hi podem enfadar. El papa Francesc l’ha elevat a cardenal. Ja els ho dic, que el Vaticà ens té molt estudiats.
El de Solsona té encara camp per córrer: pot fer una glossa contra el carril bici, pot qüestionar Messi o la cuina vegana... Per què els bisbes i capellans no ens parlen mai de Déu, matèria principal de la seva carrera? Els ho ha aconsellat Ell, que l’amaguin?