Opinió

Full de ruta

No som ningú

L’allau d’escàndols corruptes ha convertit en habitual el crit de qui no pot deglutir tants casos i que veu amb estupor com un escàndol nou anestesia l’escàndol anterior

L’excla­mació no és nova, però l’allau d’escàndols cor­rup­tes l’han valo­rit­zat i l’han con­ver­tit en moneda de curs habi­tual. És el crit de qui no pot deglu­tir tants casos i que veu amb estu­por com un escàndol nou aviat anes­te­sia l’escàndol ante­rior. Que apa­reix una deixa en un titu­lar? “No som ningú”, s’exclama una veïna a l’ascen­sor. Que un fis­cal anti­cor­rupció gau­deix d’una soci­e­tat a Panamà i que el cas esclata en plena cam­pa­nya de la renda? “No som ningú”, diu el cam­brer. Que un rei emèrit pre­senta a sub­hasta dos Fer­ra­ris que li sobra­ven al catàleg de patri­moni esta­tal men­tre que un lluita per allar­gar la vida al cotxe amb repa­ra­ci­ons? “No som ningú”, recon­forta el mecànic. Que l’antic cap de gabi­net de Celia Villa­lo­bos guarda 146 lin­gots d’or a Suïssa? “No som ningú”, etziba el veí de la barra del bar abans de cedir el diari ja lle­git i tacat. Que pre­sen­ten la prin­cesa Eli­o­nor (11 anys) com a addicta al cinema de Kuro­sawa en un estat en què la tele­visió pública esta­tal fa una exhi­bició diària en prime time de com no voca­lit­zar? “No som ningú”, afirma el quios­quer. El clam s’escolta entre molts gre­mis, i aquí un secret: al gremi periodístic a Madrid s’escolta també el “no som ningú” quan una cadena de tele­visió jove fa un repor­tatge sobre el Congrés com si ella acabés d’inven­tar el peri­o­disme par­la­men­tari, o quan un premi lite­rari dotat amb 120.000 euros dis­tin­geix els mèrits d’una amiga de Leti­zia a la pro­fessió, o quan els matei­xos ter­tu­li­ans tele­vi­sius que van pro­fe­tit­zar una segura der­rota de Pedro Sánchez al PSOE ara alliçonen sobre les ten­si­ons entre l’Aràbia Sau­dita i Qatar. Fins aquí el secret i que no surti d’aquí. El con­sol de qui no és ningú és gau­dir des de l’ano­ni­mat dels pla­ers de la vida, des del cafè del matí al pri­mer glop de cer­vesa que Phi­lippe Delerm iden­ti­fi­cava com un dels petits pla­ers. Què? Que enmig d’aquest pai­satge vostè també gau­deix de la sen­zi­llesa de lle­gir el diari amb un cafè o amb una cer­vesa a la mà i no es can­vi­a­ria per cap dels al·ludits? No som ningú...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia