Vuits i nous
Raimon premiat
Vaig assistir al primer dels dotze recitals que Raimon va oferir al Palau de la Música Catalana per acomiadar-se del públic després d’anunciar que es retirava, i vaig seguir el dotzè i últim per TV3. Entre l’un i l’altre havia canviat algunes cançons, però ell es mantenia igual: potent, serè, lacònic i anant per feina. L’hem conegut sempre igual, i el “tu ja m’entens” amb què el va caricaturitzar La Trinca va funcionar a la perfecció. Alguns haurien volgut d’ell alguna manifestació a favor de la independència, sobre la qual ha expressat reserves. Un “diguem sí” al procés i al referèndum, parlant clar. Però a Raimon tothom li ho ha de disculpar tot perquè després de la carrerassa musical, literària i cívica s’ho mereix tot. Sortint del recital una noia jove em va observar: “Fixa’t que tot és gent gran; Raimon no ha renovat el públic, com va saber fer Lluís Llach.” Raimon sempre en el punt d’una comparació: primer va ser Serrat, ara Llach. Llach discursejava, i ell no.
Em vaig refermar amb el que ja he dit algun altre cop i vaig tenir ocasió de manifestar al mateix Raimon un dia que me’l vaig trobar visitant una exposició: si el Nobel de l’any passat havia de recaure en un cantautor, ell hauria d’haver estat l’elegit. Amb Raimon s’hauria reconegut tota la Nova Cançó, com amb Bob Dylan els del Nobel van pretendre premiar, i així ho van insinuar, Joan Baez o Pete Seeger, i s’hauria honorat la literatura catalana entera, inclòs Espriu, que va ser marginat de la distinció sueca quan era viu. A més, Raimon ens hauria fet quedar bé a l’hora de recollir el premi i no hauria ofert l’espectacle de palangana de Dylan. L’equip de pressió que vam crear a favor d’Espriu ens va fallar. No vam pensar en una estratègia semblant favorable a Raimon perquè no ens vam imaginar que el Nobel un dia es decantés per un cantant.
Va sorgir un dubte: si algunes de les cançons que va oferir eren inèdites i no figuren en cap disc, què en farà d’aquestes cançons i de les que a partir d’ara pugui escriure i compondre en la intimitat? Se les reservarà per a ell? No les enregistrarà? I si les enregistra i posa a la venda: podem parlar d’una definitiva retirada de Raimon?
Cap de les tres emissores de la Generalitat va retransmetre els recitals. Catalunya Música, reservada als violins i les violes, no deu trobar que sigui prou “intensament clàssic”. Tampoc cap alt representant del govern català es va fer present als recitals. Aquestes “denúncies” ens les deixes per a nosaltres, Raimon. No cal que censuris l’absentisme institucional el dia que et donen un premi que si no és el Nobel és el màxim que el país et pot oferir. El preceptiu discurs del Nobel Raimon l’hauria d’haver satisfet com sempre: cantant, i ja ens hauríem entès.