“Ni diners ni papers”

Recorden vostès quan el senyor Mariano Rajoy va venir, al març, a prometre’ns una pluja de milions? Què pretenia el president espanyol? Molt senzill: contraposar la “dèria” i les “falsedats” de l’independentisme a la proverbial eficàcia de l’Estat espanyol. Oi que junts estem millor? Llàstima que al cap de pocs dies, quan alguns van mirar la lletra petita, va resultar que una part de la pluja ja ens la van prometre l’any passat –i encara l’esperem, per cert– i una altra depenia de no se sabia què.

Ha passat el temps i la Cambra de Comerç de Barcelona acaba de denunciar que els diners no arriben i, el que és pitjor, ni tan sols s’han planificat les obres promeses. És a dir, no hi ha diners, però tampoc hi ha papers. Cosa que no obsta perquè de manera crònica, des de Foment, se’ns digui que aquest any sí; que aquest any se soluciona el desgavell de Rodalies, per posar un exemple. I que, és clar, això demostra que l’Estat espanyol és eficient i que atén i resol els problemes reals de la gent. Almenys això és el que van repetint els seus altaveus, oi?

Encara n’hi ha més, i no per sabut no s’ha de deixar de repetir. Que el govern espanyol pressuposti una obra no vol dir que es faci. Un cop apartats els diners, cal fer la planificació –és a dir, el paperam– i executar-la. En el millor dels casos, i en això ja tenim experiència, a Catalunya només es fa la meitat de l’obra que l’Estat anuncia amb gran desplegament de mitjans. Però el pitjor és que, quan aquí ens queixem, ens fiquen pels morros les xifres del pressupost –no les de l’execució– i ens acusen de victimistes. Un victimisme manipulador, darrere del qual hi ha l’onada independentista, ens avisen des de Madrid amb aquell posat de setciències que tan bé coneixem. Sí senyor. Som uns enzes per fer cas de la nostra realitat en comptes de creure’ns les seves xifres.

Si aquest Estat espanyol és tan eficient, que ho demostrin amb fets. I si no que s’apartin i ens ho deixin a nosaltres, que pitjor no ho farem.