Saber valorar

El desvetllament dels valors és un deure de la pràctica educativa, però també ho és ensenyar les noves fornades a discernir bé, a separar el gra de la palla, el que és essencial del que és anecdòtic o conjuntural.

Els educadors tenim, entre altres funcions, la de despertar els valors amagats que hi ha en tot ésser humà, fer-los sortir a la llum exterior, perquè cadascú en prengui consciència i pugui viure de manera lliure, entenent que la llibertat solament és possible si un es determina a partir dels seus propis valors, viu coherentment amb allò que és.

Solament podem valorar les múltiples ofertes que rebem si som conscients, és a dir, si estem desperts; si coneixem els valors que configuren la personalitat, el que vertaderament perseguim a la vida. La vida està feta de múltiples invitacions; al llarg del dia rebem tota mena d’estimulacions; hi ha un núvol d’incitacions a consumir, a comprar, a adquirir tot tipus de productes; som receptors de múltiples suggeriments, de crides molt diverses que ens mouen en sentits molt oposats.

Saber valorar és un exercici intel·ligent que solament es pot portar a terme si es pren distància de l’objecte de valoració i s’observa, atentament, des de diferents perspectives. Prendre distància és un treball que no s’ha d’interpretar tan sols físicament, sinó sobretot en un sentit figuratiu. Consisteix a obrir una distància entre l’objecte de desig i el jo per poder discernir si realment val la pena fer l’esforç per posseir-lo. No es pot valorar quelcom apressadament; tampoc des d’un sol angle. Cal donar-hi voltes, moure’s al voltant de l’objecte de manera circular i solament després d’una llarga circumspecció, es pot discernir si és valuós o no ho és. La valoració requereix, doncs, temps; però també capacitat per veure els pros i els contres que hi ha en joc i, a la vegada, competència per discernir si allò que s’ofereix violenta els propis valors o bé és afí al propi esquema de valors.

Aquest treball de discerniment és especialment necessari en una època com la nostra, caracteritzada per una immensa diversitat d’objectes, per un gran devessall d’estímuls i d’ofertes de tota mena. En la societat de l’excés i de la desmesura és particularment rellevant saber valorar bé, tenir la capacitat per distingir què cal consumir a cada moment, cap a on cal anar, quin llibre no es pot deixar de llegir, quina pàgina web cal consultar. La saturació de missatges és tan elevada que cal tenir uns criteris molt sòlids per poder fer aquest treball de discerniment. No es pot tenir tot, ni es pot anar a tot arreu; la qual cosa obliga a passar pel pont de punxes de l’angoixa, pel turment de la decisió que no solament obre immensos debats mentals, sinó que propicia tumultuoses emocions.

La valoració és aquell exercici a través del qual es fa un judici de valor sobre algun objecte, una oferta o alguna activitat. Massa freqüentment, però, valorem els objectes, les propostes, les activitats, abans de conèixer-les a fons, a partir dels tòpics i estereotips que les embolcallen. Quan sucumbim a aquest tipus de valoracions, manca la distància crítica per fer un judici just. Aleshores, fem males valoracions.

Cal ensenyar a discernir bé, a separar, a distingir el que és valuós del que no ho és. Hi ha, per exemple, un consum primari i irreflexiu, que es fa realitat quan el consumidor respon als estímuls sense valorar la qualitat del que se li ofereix. Hi ha, en canvi, un consum responsable, quan el consumidor, abans de consumir, analitza l’objecte que se li presenta, mira com s’ha fet i si en el procés de producció s’han respectat escrupolosament els drets de les persones i l’entorn natural. És un consum reflexiu, atent, que es desenvolupa amb coherència amb els propis valors.

Valorar és l’art de deliberar i això significa entrenar-se per prendre decisions. En tota presa de decisions és útil dibuixar-se mentalment l’arbre de les opcions. Imaginem un arbre: dotat d’un tronc i unes branques. Cada branca representa una possible opció. Un cop s’acaba el tronc, cal grimpar per una branca o per l’altra i cada cop es separen més. No és possible enfilar-se a dues branques alhora, per això mateix, cal triar bé i veure quina permetrà pujar més alt, per veure més paisatge, quina és, també, la més robusta per sostenir el propi cos i té més nusos per agafar-se.

Tota valoració inclou, necessàriament, l’anàlisi de les conseqüències. No les podem anticipar amb precisió, perquè no sempre les podem imaginar. Ara bé, cal analitzar les conseqüències que tindrà aquell acte que anem a fer, tant per a un mateix, com també per als altres. Tot acte personal no solament té efectes sobre un mateix, sinó sobre els altres, tant els més propis, com també els més allunyats.