Afers Exteriors

Que, al govern espa­nyol, no li ha fet mai gràcia que la Gene­ra­li­tat faci acció exte­rior és un fet. Ho era quan es dedi­cava exclu­si­va­ment a fer pro­jecció comer­cial a l’exte­rior, i ho és ara que hi ha en marxa una ofen­siva diplomàtica per inter­na­ci­o­na­lit­zar el procés. Cone­gu­des són les mani­o­bres fetes per la diplomàcia espa­nyola per tor­pe­di­nar qual­se­vol mena de con­tacte amb governs o par­la­men­ta­ris estran­gers. No va sor­pren­dre, doncs, que Rajoy portés davant del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal la cre­ació de la con­se­lle­ria que lidera Romeva. En el seu moment l’alt tri­bu­nal ja havia resolt que el govern català podia fer acció exte­rior sem­pre que aquesta no incidís en la política exte­rior de l’Estat, i ara només hi veia pro­ble­mes amb el nom en enten­dre que podia por­tar a con­fusió amb el del Minis­teri, fet que ara ha sen­ten­ciat. No podem tenir una con­se­lle­ria d’Afers Exte­ri­ors. Però ves per on que la sentència arriba tard, atès que el govern, en veure que hi havia pro­ble­mes amb la nomen­cla­tura, el va can­viar ràpida­ment. Perquè el que importa no és el nom sinó la cosa, i hi havia i hi ha molta feina a fer per per­dre el temps en qüesti­ons estètiques. Perquè ja poden tren­car-se les banyes per lli­gar curt l’acció exte­rior cata­lana, que no hi ha res que impe­deixi expli­car fora el que està pas­sant a Cata­lu­nya. Podran posar tots els pals a les rodes que vul­guin –que els posen– però el procés, els agradi o no, ja té presència inter­na­ci­o­nal.