Primer i segon paràgraf

Hi ha articulistes d’opinió que actuen com ara els diré. En el primer paràgraf informen els lectors que han sortit molt complaguts de la lectura d’un llibre, de la visió d’una obra de teatre o d’una pel·lícula, de la visitació d’una exposició o d’un escrutini electoral. El segon paràgraf el destinen a deixar com un drap brut els que no participen de la seva opinió: els que el llibre no ha agradat, els que no han vist o no han valorat l’obra de teatre, els que l’escrutini ha contrariat. El paràgraf segon s’allarga tant i deixa el primer tan disminuït que arribes a pensar que l’articulista no volia elogiar ni llibres ni res sinó només trobar un pretext per dir cul d’olla als que no veuen les coses com ell. La setmana passada, l’articulista sabatí de La Vanguardia Gregorio Morán, que sempre està d’un humor impossible, elogiava el difunt Juan Goytisolo per poder dir el que feia temps que devia dur al pap i no sabia com expressar: que Incerta glòria estava mal escrita i que el seu autor, Joan Sales, havia estat un filofeixista, un ultracatòlic i un epítet més que ara no recordo però que també era coent. Goytisolo havia recomanat a l’editorial Gallimard la publicació en francès d’Incerta glòria, que es va fer efectiva. Morán explica que havia parlat un dia amb Goytisolo i que aquest li havia confessat que no s’havia llegit la novel·la i que va acceptar fer la recomanació per satisfer uns grups catalanistes que el pressionaven. Morán amb aquesta explicació es queda molt tranquil perquè li reforça els ditirambes del primer paràgraf, però es dona el cas que Goytisolo sí que s’havia llegit la novel·la, com ho demostren els articles elogiosos que en va publicar i que els en sabien l’existència han corregut a fer sortir. Morán ni tan sols volia ofendre el també difunt Sales. L’objectiu eren els catalanistes que han defensat o defensen la novel·la.

Uns altres articulistes dediquen tot el primer paràgraf a censurar els errors que l’Estat espanyol i els seus servidors han comès en relació al problema català actualment plantejat. El paràgraf i l’enumeració d’errors són curts. S’ha de deixar espai per al segon, dedicat a explicar amb tot detall i amb recensió completíssima com de més malament els independentistes ho fan i ho han fet i com no els assisteixen en definitiva raons. Quan el lector arriba al final de tot del segon paràgraf, el primer ha quedat mig oblidat, o es diria que els personatges que hi sortien han esdevingut uns titulars del santoral que actuarien amb més afabilitat i comprensió si els dels segon paràgraf no fessin la murga.

A la llum de la cavallerositat, usar qui estimes per agredir qui et fa ràbia no està bé. Perquè estimen el comportament de l’Estat i els seus servidors, oi? És que en acabat en fa tot l’efecte.