La vialitat del futur

L’anunci de l’Ajuntament de Girona sobre els aparcaments de la zona perifèrica de Girona, entre els qual es troba la Copa, m’ha semblat insuficient i un simple maquillatge. Han estat poques, per no dir cap, les reaccions dels usuaris al pagament tou d’unes places que avui encara són gratuïtes i que suposen un important desfogament per a molts dels vehicles que entren cada dia a la ciutat. Mal comptades, són unes vuitanta mil persones les que cada dia venen a Girona a treballar, a fer aquelles gestions que només es poden fer a la capital o bé per altres coses entre les quals es troba el turisme. Avui, el centre està ocupat totalment per places d’aparcament privat, de pagament o zones blaves, verdes i de tots colors (a Itàlia n’he vistes de roses) i la densitat del trànsit va en augment. Els vehicles ocupen bona part de la via pública i el trànsit és insuportable en determinades hores del dia. Les hores d’entrada i sortida de la feina, les hores de sortides de les escoles i la pluja, altres elements atmosfèrics imprevistos o la comoditat dels usuaris alteren el ritme circulatori de la ciutat. Els vells costums que encara perduren es fan més evidents quan la màxima autoritat de la ciutat proposa canvis simples en els sistemes neuràlgics que afecten l’economia dels sectors comercials més influents. Deu ser per això que costa d’entomar canvis radicals en una ciutat complexa com Girona. I per això em sorprèn que algunes de les mesures de vialitat proposades, centrades exclusivament en l’aparcament perifèric, no s’hagin plantejat en el marc d’una reforma viària global que necessita la ciutat. Els usuaris, els més afectats per les mesures que es volen incorporar, no han fet cap revolta ni res que s’hi assembli, potser pel fet de ser majoritàriament forasters. A aquesta mesura, li falta un marc general en què es defineixi la vialitat del futur, en què l’aparcament ha de ser una de les peces essencials però no la més important. I per fer aquest marc, ja sé que se’n fan molts, cal voluntat, gosadia i oportunitat. No es poden fer les coses a mitges ni acontentar tothom. Una ciutat amable, com es diu, respectuosa amb totes les persones, oberta i avançada en polítiques mediambientals, necessita una acció global que prevegi en el seu disseny, almenys, a partir de cinc grans mesures de vialitat.

Primera, caldria tancar al trànsit rodat el centre de la ciutat en el perímetre comprès pel Barri Vell i limitat per la plaça de Catalunya, el carrer Pompeu Fabra, la plaça de la Independència i la muralla. Els avantatges són molts i els inconvenients vindran del sector comercial de la zona centre. Segona, dissenyar un transport intern que comuniqui la zona centre amb les més perimetrals en pocs moments, àgil i elèctric. Té els avantatges de la comoditat, la compatibilitat amb els vianants i vehicles no motoritzats i la netedat del recurs i, en canvi, l’inconvenient del seu cost. Tercera, els aparcaments dissuasius i gratuïts han d’estar a les quatre entrades de la ciutat amb autobusos llançadores que connectin en poc temps amb el centre de la ciutat. L’objectiu ha de ser treure aquells vehicles que busquen aparcament al bell mig de la ciutat. Té tots els avantatges i l’inconvenient d’organitzar aquest trasllat al centre. Quarta, realitzar campanyes intensives i continuades de sensibilització per a l’ús responsable del vehicle de manera compatible amb els vianants. Caldrien sistemes graduals de control per càmeres que avisessin de situacions en conflicte. I, cinquena, millorament de la senyalització i la determinació de les hores i les zones de càrrega i descàrrega, amb informació dinàmica del trànsit. Són mesures clau, imprescindibles per a la Girona de finals d’aquesta dècada. La Girona del futur no serà si no s’entomen els canvis de vialitat necessaris o serà un simple maquillatge que mantindrà els problemes de sempre.