Puigdemont a l’objectiu

És obvi que hi ha mol­tes diferències entre els mesos pre­vis al 9-N i els pre­vis a l’1-O. La fona­men­tal és que la pri­mera era una con­sulta no vin­cu­lant i, en canvi, el govern té la intenció d’imple­men­tar el resul­tat del referèndum d’octu­bre. Però, curi­o­sa­ment, i tot i aquesta evi­dent diferència, sí que hi ha una sem­blança en l’acti­tud del govern espa­nyol, una sem­blança que, de nou, demos­tra que no han entès o no han vol­gut enten­dre què passa a Cata­lu­nya. La sem­blança és la per­sistència a inten­tar fer creure que el procés no és més que un invent de qua­tre il·lumi­nats i que s’acaba si et car­re­gues qui el lidera: lla­vors, al seu enten­dre, Artur Mas, i ara, també al seu enten­dre, Car­les Puig­de­mont.

En els dar­rers temps hi ha hagut dos exem­ples d’aquesta forma de fer que segu­ra­ment anirà a més en els pro­pers dies. D’entrada, el govern espa­nyol no ha con­vo­cat encara la Junta de Segu­re­tat, un orga­nisme que hau­ria de ser­vir per con­vo­car 500 pla­ces de Mos­sos d’Esqua­dra i en què, és cert, el minis­tre Juan Igna­cio Zoido hau­ria d’escol­tar, de nou, la demanda que la poli­cia cata­lana pugui acce­dir a la base de dades de l’Euro­pol en un moment en què l’alerta ter­ro­rista al país és en nivell 4 sobre 5. Vaja, es tor­na­ria a fer palesa la irres­pon­sa­bi­li­tat del PP en aquest àmbit. Però a Madrid tenen clar que el motiu prin­ci­pal és que inten­ta­ran no fer-se cap foto amb Puig­de­mont, i menys si aquesta foto pot ser posi­tiva per al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Abans, com diu el prin­ci­pal sin­di­cat de poli­cies euro­pees, posa­rem la segu­re­tat del con­ti­nent en risc.

I l’altre exem­ple recent és la inter­pre­tació de les decla­ra­ci­ons del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat en què defen­sava el valor de la per­sistència per acon­se­guir objec­tius i posava l’exem­ple del final d’ETA. Tant el par­tit que més ús polític ha fet de les vícti­mes d’ETA, el PP –només cal recor­dar l’“este muerto es nues­tro” de Javier Are­nas entrant a l’ajun­ta­ment de Vila­de­ca­valls després de l’assas­si­nat de Fran­cisco Cano–, com el par­tit que va mun­tar un grup ter­ro­rista com el GAL, el PSOE, han dema­nat expli­ca­ci­ons a Puig­de­mont. Tot ple­gat forma part d’una tàctica, una tàctica equi­vo­cada, perquè Puig­de­mont és només una de les cares del procés. Una i prou.