Opinió

Tribuna

Creences i pors

“La política municipal barcelonina s’ha transformat en una guerra de fe i religions

La política municipal barcelonina s’ha transformat en una guerra de fe i religions en lloc d’una confrontació de projectes polítics. Govern i una part de l’oposició han decidit aplicar més les seves creences que la raó a l’hora de prendre posició en els problemes de la ciutat.

Per un costat el govern, seguint la seva fe, ha agreujat un problema on no n’hi havia. L’Ajuntament ha posat bastons a les rodes a incrementar les places hoteleres de la ciutat, amb la creença que sense més hotels no hi hauria més turistes. No entenen que això no funciona així. Si una ciutat té èxit i atrau turistes i no hi ha suficients places hoteleres, algú buscarà una sortida. L’obcecació ha generat un problema encara pitjor i de més difícil control: l’esclat dels pisos turístics. Des de l’administració el que pots és decidir quins incentius generes, i l’Ajuntament ha generat incentius a fer que el creixement del turisme no passi pels hotels, sinó a formes més descontrolades. Sempre serà més fàcil controlar hotels que desenes de milers de pisos turístics, molts sense llicència, i amb un efecte real d’alça de preus per a residents. El resultat és que el turisme sigui el principal problema de Barcelona segons la darrera enquesta, quan fa dos anys ni hi sortia.

Però una part de l’oposició no fa curt en fer ús de la creença com a guia política. Ha decidit fer una croada contra les superilles. El pla de les superilles ja era en els primers dissenys en l’etapa dels socialistes, i la seva implantació es va desenvolupar durant el mandat de Xavier Trias. Sense aquest nom, ja fa anys que n’hi ha: el barri de Gràcia és en si mateix és una superilla de trànsit pacificat i que desvia el trànsit perquè se l’envolti. Al Guinardó es van dissenyar els sentits de circulació perquè ningú pogués travessar-lo i es desviés el trànsit a la perifèria. No només és quelcom que ja funciona, sinó que forma part de la tendència dels darrers 30 anys de desincentivar el cotxe a dins de Barcelona. Totes les ciutats del món ho fan: restringir el trànsit i l’aparcament, modificar sentits, eixamplar voreres, reduir carrils i fer pagar peatges a les entrades de les ciutats o del seu centre. Es pot criticar errors en l’execució, però l’oposició furibunda i enfurismada amb el projecte que està fent una part de l’oposició no aporta res més que torxes a aquesta guerra de religions que és la política municipal de Barcelona.

en lloc de perseguir els seus fantasmes i seguir les seves creences, potser aniria millor si miressin com trobar incentius perquè els turistes generin menys externalitats negatives o la millor manera d’aprofundir en la línia que segueixen totes les ciutats del món de reduir la presència del cotxe.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.