Siguem còmics

Ja fa més de deu anys que el conseller Ferran Mascarell es va comprometre amb el projecte del museu del còmic. El seu successor, Joan Manuel Tresserras, se’l va fer també seu i el 2010 va signar un conveni amb l’Ajuntament de Badalona per tirar-lo endavant. Badalona, la ciutat de Rubén Pellejero, el dibuixant de Corto Maltés, i d’Enric Sió, un dels grans del còmic a qui el país deu un reconeixement. El sector, un dels més cohesionats, estava realment il·lusionat, sobretot quan de les boques dels polítics només en sortien paraules d’un optimisme desbordant. El museu, deien, obriria abans d’un parell o tres d’anys. Paraules. El consistori va complir amb la seva part: buscar una seu adient, una fàbrica de finals del segle XIX, i rehabilitar-la amb una inversió de 3,5 milions d’euros. Set anys després, la Generalitat encara no hi ha posat ni un sol euro dels 8 milions que va dir que assumiria. A l’edifici buit, on fa poc van haver de fer una reparació a la teulada, ja hi ha qui ha intentat buscar-hi un altre ús per enterrar el somni del museu, un gest que ha causat indignació en els que hi creien i hi segueixen creient. Urgeix desbloquejar la situació de paràlisi que arrosseguem, incomprensible tenint en compte la fortalesa del còmic i de la il·lustració a Catalunya, referència creativa i editorial en l’àmbit estatal i internacional, amb dos salons, el del còmic i el del manga, d’un èxit que reverbera arreu del món.