A la tres
L’exclusiva
Suposo que no hi ha gaires periodistes que puguin dir que una seva entrevista ha provocat una crisi de govern. Però si els he de ser sincer, em sembla que tampoc hi ha gaires periodistes que puguin dir que una exclusiva com aquesta no l’ha deixat del tot satisfet. La destitució fulminant, anit, del conseller Baiget després d’una entrevista a El Punt Avui, no els enganyaré, a mi em crea un sentiment agredolç. Perquè per un costat no puc deixar d’agrair a Baiget, sempre amable en el fons i en les formes, la seva sinceritat durant la conversa. En la conversa de l’entrevista i en les que havíem mantingut en anteriors ocasions a títol personal. Baiget, que com ell diu prefereix fer feina que parlar, va repassar les seves temences i em va confessar el que li amoïna dient en veu alta unes quantes veritats indiscutibles: que l’Estat té molta força, que necessitem una mobilització massiva de la gent, i que podria aguantar anar a presó però no que vagin contra el seu patrimoni. Però va anar més enllà i, sigui pel que sigui, la seva contundència i confiança en el referèndum de l’1-O va fer curt. Molt curt. I el president Puigdemont va fer un cop de puny a la taula. No vol dubtes, no vol temences, i va ser contundent: havien passat molt poques hores des de la publicació de l’entrevista i Baiget va ser destituït de forma fulminant. Si Baiget en l’entrevista feia arribar clarament a Puigdemont algun missatge (“una part del govern no estem en el nucli de les decisions, i això... això genera el que genera”), Puigdemont va fer arribar ahir un missatge clar i contundent al seu govern; un govern que, recordem-ho –que potser alguna cosa hi té a veure–, no era el seu govern sinó el llegat d’Artur Mas. El missatge de Puigdemont és clar: no són temps per a tremolors. Aquest és el missatge d’ahir. Dur. I contundent. Per això els parlava del sentiment agredolç. Perquè més enllà de l’èxit professional de l’entrevista, i de la contundència que ha mostrat el cap de l’executiu, potser hauria preferit que Baiget no hagués dit el que va dir. Perquè no sé si el procés es pot permetre gaires més daltabaixos com aquest. Va ser, doncs, un sentiment agredolç. I així li ho vaig expressar anit a Baiget. La conversa, aquest cop, com vostès es poden imaginar, va ser breu. Però com sempre amb Baiget, sincera i educada.