Definint el procés

En la gramàtica de l’IEC trobem orientacions sobre quins usos són els més generals i, per tant, convindrem que una frase com “He vist un cartell en el qual hi diu que serem independents” no és tan sols compartida per la majoria de dialectes sinó també pels agents socials (professors, traductors, correctors, periodistes...) que han de difondre les propostes normatives. Un concepte, un fenomen, es defineix realment quan apliquem a la vida real allò que volem precisar, i la definició en si no depèn només de les autoritats acadèmiques sinó també, i sobretot, del seguiment i acceptació que en facin tots els usuaris d’una llengua.

En política, i especialment en el procés que viu Catalunya, la necessitat de definir és vital per a l’èxit de qualsevol projecte. Quan hi ha convicció ideològica, i els partits que defensen el referèndum ho avalen –als quals hem de sumar en bona part l’electorat de Catalunya Sí que es Pot–, aleshores el debat sobre les legalitats queda en un segon pla, però no per això menys important a l’hora de marcar els temps del procés. El 4 de juliol ha sigut una data molt significativa que ha reverberat en un missatge alt i clar del que vol Catalunya. S’han explicat tots els detalls de la convocatòria, amb totes les qüestions tècniques i legals per blindar-lo, amb un web per consultar tots els dubtes relacionats amb l’1 d’octubre i sobre les lleis de la desconnexió, i amb l’assessorament de juristes i altres experts per atendre totes les preguntes que es plantegin. Una de les accepcions de definir és “assenyalar els límits d’una cosa”, com ara definir els poders o l’autoritat d’algú, segons explica el diccionari normatiu. Així, podríem concebre el procés traçant-ne els límits, que no poden ser altres que en el període de transitorietat disposar d’unes lleis de desconnexió que han de permetre actuar sempre amb permanent legalitat, cosa que tanca interrogants plantejats pels escèptics del procés.

Assenyalem més límits per definir el procés. Fa just un mes, el 6 de juny, el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va dir que el referèndum perquè fos “seriós i viable” hauria de ser legal i pactat. El dirigent es basa en una legalitat que és l’espanyola i amb un pacte amb l’Estat, sorrudament tancat a negociar. El que Iglesias no sabia (o no volia saber), fins aquest dimarts 4 de juliol, és que un dels límits assenyalats pel govern català en la definició del procés és que es garanteix cobertura legal permanent, però fixada des de la legalitat catalana. Ara, amb el procés ben definit, seguir el full de ruta no suposa dificultats afegides, sense comptar les que l’Estat ens posarà pel camí i que, lluny de fer-nos caure, són un estímul sublim per arribar amb èxit no tan sols a l’1 d’octubre, sinó també a la victòria del sí, condició indispensable per proclamar Catalunya com un estat independent en forma de república.