Tots menys un

Amb la conversa amb la consellera Meritxell Ruiz que trobaran unes planes més endavant, el diari acaba avui la sèrie d’entrevistes que hem fet als (si més no fins ahir) consellers del govern. Pretenien ser converses sinceres i, com deia el nom de la secció, fetes En clau personal. Per descobrir no només com viuen la situació política (per això a tots els hem preguntat què els passa pel cap quan signen un advertiment del TC); sinó també per conèixer-los una mica més. Les seves pors, les seves temences, però també les seves conviccions i la seva fermesa. Han estat converses sinceres (en el cas de Jordi Baiget indubtablement) i que, n’estem convençuts, han permès als nostres lectors conèixer la cara B de molts d’ells. Hem descobert conselleres cantaires com Ruiz o Borràs, músics com Comín, hem sabut que Rull surt a córrer, que a Munté li encanta la platja, que Romeva fa submarinisme, que Bassa té enquadernats els requeriments del TC o que Vila no era independentista de naixement (de fet, ja saben que hi ha qui sustenta que encara no ho és ara, però vaja). Hem parlat amb ells de les seves famílies, de les seves aficions i, sobretot, de política. La paraula respecte ha sortit gairebé a totes les entrevistes. A totes, és clar, menys a les que no hem pogut fer. Al nou conseller de Cultura (que ho és justament gràcies o per culpa d’aquesta sèrie) l’entrevistarem en els propers dies. Però a la sèrie els nostres lectors no hi trobaran el conseller d’Interior, Jordi Jané. No vol. Serà l’únic. Tot un mèrit. “No concedeixo entrevistes”, diu Jané. A ningú. El conseller que sembla encantat d’enraonar quan fa rodes de premsa, es torna mut quan li demanen entrevistes. Més enllà que hi tingui tot el dret, no deixa de ser curiós, que un conseller no vulgui traslladar als seus electors les seves impressions personals sobre el procés. Escudat sota l’argument de la prudència que li cal al seu càrrec (i als altres consellers, no?), els nostres lectors es quedaran, doncs, sense saber què pensa el conseller dels Mossos. No li podrem preguntar si de petit jugava a lladres i policies, ni si és cert que ell, de qui totes les biografies destaquen el seu perfil conciliador, l’incomoda tant com diuen la unilateralitat del referèndum. No ho sabrem. Jané no concedeix entrevistes. I si continua com a conseller i un dia decideix concedir-ne, probablement ara hem caigut a la cua de la llista.