De reüll
Comissions espectacle
Quatre comissions d’investigació al Congrés i al Senat obertes simultàniament. Per què? Se suposa que per destapar les clavegueres de l’Estat, per conèixer a fons la corrupció del PP i eventuals irregularitats en el finançament, en general, dels partits polítics, i per destapar l’origen de la borratxera que va tenir com a ressaca el rescat del sistema financer de l’Estat. Fins aquí, tot té molt de sentit. Són diferents episodis en què la gestió dels executius del PP i del PSOE ha tingut molt a veure. I la intenció d’aquest format parlamentari és extraure’n les oportunes lliçons perquè la història no es repeteixi i, si pot ser, exigir responsabilitats polítiques a qui pertoqui. A hores d’ara, però, totes i cadascuna de les comissions en marxa van pel camí que només se’n recordi l’estirabot i la grolleria; és a dir, l’espectacle ofert per alguns dels compareixents. L’octogenari Rosendo Naseiro a la de la corrupció del PP o l’excap de l’Oficina Antifrau Daniel de Alfonso a la del Ministeri de l’Interior són dos dels clars exponents d’aquest xou. I que, en el cas de la investigació sobre l’operació Catalunya, només haurà servit per destapar misèries, però en cap cas no s’hi haurà pogut arribat al fons. La comissió que té com un dels protagonistes Jorge Fernández Díaz s’ha tancat a correcuita i sense deixar possibilitats que els partits en continuïn estirant el fil. I la resta d’òrgans van pel camí de quedar-se en l’anècdota o en la més absoluta buidor.