Capsec

Capsec forma un municipi amb els poblets i llocs de Sucarrats, Hostal Nou, Santa Margarida, Sant Pere Espuig, el Clot, Sant Salvador de Bianya, Vall del Bac i Castellar de la Muntanya. Hi he anat per a una trobada amb amics, no hi havia estat mai. A partir del trencant a Llocalou, en el trajecte de quatre quilòmetres fins a l’església de Sant Martí de Capsec (carretera asfaltada, estreta, on no hi cap ni un revolt més), m’anava fent l’efecte que allà dalt no hi trobaria ningú, que el racó era massa perdut i arraconat, que la trobada devia ser un malentès. Però sí: ja havia arribat tothom i nosaltres érem els últims.

Encara avui dia queda una certa tendència a usar la paraula pagès en sentit despectiu i grotesc que anys enrere algú donava a la paraula. Un cert sentit potser veladament desdenyós encara existeix, i és corrent de trobar-lo més aviat entre persones cultivades, en les grans aglomeracions urbanes. Josep Pla ho escrivia fa anys, i encara val: en aquestes aglomeracions s’hi troben algunes persones pedantesques que tendeixen  a creure que el seu paisatge urbà –generalment horrible– és el melic del món i el desideràtum de totes les qualitats i quantitats.  I l’homenot de Llofriu se’n fot obertament; aconsella respectar-los aquestes il·lusions perquè, si no les tinguessin –diu– els seria impossible resistir el lloc que habiten i la vida que menen. Hi ha un autor mallorquí, l’eclesiàstic Francesc de Borja Moll que, en relació amb els pagesos, cau en els tòpics més adotzenats. Escriu: “Els pagesos poden ser rústecs,  limitats,  marginals,  de reaccions fredes,  indiferents i d’escàs entusiasme…”

Res de res de tot això a Capsec: hi vaig trobar gent, que treballant encara la terra i el bestiar amb gran esforç i dedicació plena, són molt més llestos i eixerits que la majoria de gent de ciutat. I molt bona gent, que amb gran esforç han aconseguit tot allò que no fa pas gaire anys no tenien: aigua corrent, llum, telèfon, carreteres. Ho recordàvem aquest dia de la celebració convocada per l’infatigable i mòbil mossèn Joan Riu, ara rector emèrit de Sant Tomàs de Fluvià que va tenir a Capsec la seva primera rectoria. A més de fer-hi de capellà, va fer de mestre, d’ajudant tècnic sanitari, de director de teatre, de transportista, d’agent de viatges. Ens ho explicava aquest dia a la sobretaula, sumit en un enyorament agraït i corprès.