Moderats, moderin-se

El president espanyol, Mariano Rajoy, no ha convocat a consultes individuals els membres del seu govern ni ha despatxat cap ministre que tingués dubtes ni por davant l’envit que prepara contra el dret a decidir dels catalans. No li ha fet falta. Allà, fa temps que van tots a l’una como en Fuenteovejuna. Rajoy no té moderats ni dubtosos entre les seves files, fiscals, jutges i membres del Tribunal Constitucional inclosos. I quan n’ha tingut algun (recorden els fiscals catalans que es van negar a signar la querella del 9-N?), hi va imposar la disciplina tallant el cap de qui fos necessari. No hi ha cap veu que s’atreveixi a qüestionar l’estratègia catalana de Rajoy no només en el seu govern ni en el seu partit, sinó tampoc en els partits veïns, el PSOE i Ciutadans.

Resulta curiós que tanta uniformitat en l’estratègia agressiva contra les pretensions democràtiques dels catalans, amenaçant funcionaris i enviant guàrdies civils als teatres, no cridi l’atenció dels apologetes de la moderació, que han posat el crit al cel per la decisió de Carles Puigdemont de prescindir de consellers que pateixen pel seu patrimoni en cas d’una resposta judicial agressiva de l’Estat, o que simplement tenen dubtes sobre les decisions a prendre ara que ja sabem que no n’hi haurà d’altres per culpa del tancament obtús de l’Estat a buscar una sortida pactada a la voluntat de decidir de la majoria de catalans. Els autoproclamats moderats burxen aquests dies en el presumpte autoritarisme i uniformitat del govern català, quan simplement es tracta d’un moviment obligat per l’extrema i implacable actitud agressiva del govern espanyol, que ha trobat en els dubtes de funcionaris i polítics per les seves conseqüències personals una baula feble amb què dificultar el referèndum.

Diu el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans que moderat és aquell que fuig de l’excés, i no ultrapassa allò que és considerat convenient i suportable. ¿No troben els nostres autoproclamats moderats que és un excés la negació agressiva de Rajoy? ¿No consideren que supera el límit del convenient no fer res durant set anys davant la desaparició evident del consens constitucional en aquest racó de l’Estat? ¿No creuen insuportable que Catalunya hagi de renunciar a decidir el seu futur per les amenaces de l’altre costat? Moderats, moderin-se.