Trepa de covards

Mesos enrere em vaig equivocar: vaig fer like al Facebook de moltes protectores i centres d’acollida. M’agraden els animals. Cada vegada més. Cada vegada més que les persones. Parlo d’errada perquè a mesura que passa el temps creix de manera escandalosa el nombre d’abandonaments de gats i gossos, sobretot cadells, rescatats en camades per gent de bona fe que els salven d’una mort segura. L’excés d’animals més la falta de compromís humà fan que les poques persones que s’hi dediquen ja no puguin més. Això em fa mal al cor. Sé que el meu mal de cor importa una merda, però aquesta pena va de la mà d’una mala llet tremebunda contra la societat que m’envolta, que ens envolta. Què pensa qui després de conviure amb un animal a casa se’n desfà sense miraments? Què sent qui per estalviar cent euros esterilitzant l’animal acaba deixant cinc cadells de gat en un contenidor? Quin motiu porta a desemparar un ésser viu que dona amor sense esperar res a canvi? M’emprenya molt la manca de sensibilitat. M’emprenyen molt els malparits que compren un gos per Nadal i el foten fora de casa quan arriben les vacances. M’emprenya molt que els animals es tractin com una espècie inferior. Bestioles cada vegada més tristes a les gosseres municipals, fent la fi del cagaelàstics. Maltractaries la teva àvia? La cardaries dins una bossa perquè s’ofegui? Deixaries el teu pare sense una operació important? Passaries de registrar el teu fill quan neix perquè et fa mandra? Xipeu els animals, sisplau. Cuideu-los com us agradaria que us cuidessin a vosaltres. Si no, tal faràs, tal trobaràs. Abandonar és de covards.