Una lliçó pendent

Pànic i devastació. Por i incertesa. Mort i tristesa. Sentiments i records encara ben vius entre la gent de l’Alt Empordà. Ara fa cinc anys, uns focs van arrasar la comarca. Les flames s’ho van menjar tot, empeses per la tramuntana i adobades per un terreny de vegetació i matolls que es va convertir en una autopista de foc. Aquest diari ha pogut parlar amb alguns dels malaurats protagonistes d’aquella tragèdia, que recorden minut a minut aquells dies. Ja han passat cinc anys però no ho obliden. És impossible. I se’ls posa la pell de gallina quan ho rememoren. D’altres no en volen sentir a parlar, segurament per no reviure aquells moments.

Hi va haver gent que ho va perdre tot, quatre persones van morir i la comarca va quedar sumida en una negror que no s’ha pogut treure de sobre fins fa ben poc. Ara, cinc anys després, alguns dels afectats ens han explicat com han tornat a la normalitat, parlen amb gratitud de l’onada de solidaritat que es va generar, com no podia passar d’altra manera davant tal tragèdia, per reconstruir allò que havien perdut. No pas sense problemes, per exemple, a l’hora d’obtenir permisos per aixecar edificacions antigues que ja no s’adequaven a les normatives del moment. L’Empordà s’ha anat reconstruint a poc a poc com a comarca i els seus habitants també individualment. I d’ençà d’aquell gran foc, la frase que s’ha repetit reiteradament ha estat: “Hem après la lliçó.” S’ha dit una vegada i una altra, com una mena de mantra, com si el fet de repetir-la diverses vegades ens fes creure que es converteix en realitat. Però no, no n’aprenem. O no ho fem tan ràpid com caldria. Cinc anys després del foc, s’han fet molts tràmits i projectes perquè les poblacions tinguin franges perimetrals antiincendis, però poques s’han executat a hores d’ara. I el mateix cap d’emergències de la regió de Girona, Enric Cano, ho constata. Dues frases seves publicades ahir en aquest diari: “quan tinguem fetes les franges de seguretat, serà la prova que hem après la lliçó” i “la gent oblida molt de pressa, encara veig gent per la carretera llençant cigarretes per la finestra del cotxe”.

És molt possible que els pròxims dies, a través dels mitjans de comunicació, tornin a veure les imatges d’aquell foc i quedin de nou colpits. Però, ara mateix, res fa pensar que no es pugui repetir.