Una força del passat

Pier Paolo Pasolini reviscut en la força dels seus versos, del seu llarg poema Who is me, d’aquesta delícia que encara es pot veure al Grec, que va néixer a Temporada Alta, i que es veurà a les Illes i a Madrid, i ves a saber si en italià a Roma, o Venècia, on el seu director, l’Àlex Rigola, hi ha fet estada. Gonzalo Cunill encara un Pasolini que recita aquest llarg poema, fruit d’una entrevista que li havien de fer a Nova York. El poeta a Nova York lorquià mira aquí cap al Howl d’Allan Ginsberg, el de la generació beat, que també va haver de passar pels tribunals com Pasolini. Aquell Udol, que Pasolini es fa seu, davant el vertigen de la buidor del seu present, i gairebé del nostre. Un dels ocells negres, ben negres de Paula Bonet (com els Ocellots i ocellets) a les parets de la capsa de fusta on Gonzalo Cunill diu els versos de Pasolini, per a cada un dels 30 espectadors que hi caben per sessió, i un projector on veiem des d’una foto del pare del poeta fins algun fragment de l’Evangeli segons Sant Mateu, i Pasolini jugant a futbol, són els elements de l’espectacle.

Pasolini repassa la seva vida i defensa el paper del cine com a llenguatge filosòfic. PPP d’una extrema vitalitat, poeta, novel·lista, assagista, guionista, cineasta, pintor, contradictori fins a l’extrem, marxista, cristià, llibertari, nihilista. L’anem coneixent, després de l’acostament Albertí-Cunillé, amb Xavier Pujolràs el 2005, amb la magna exposició del CCCB el 2013, i ara amb aquest monòleg encapsulat. Però no ho sabrem mai tot. Aquests dies ha mort el seu assassí Pino Pelosi als 59 anys i sense aclarir què va passar a la platja d’Òstia el 2 de novembre del 1975. En la primera versió, el Rana va dir que li va clavar una pallissa i li va passar pel damunt amb l’Alfa Romeo, després de negar-s’hi a tenir relacions sexuals. A la sentència s’hi diu que no ho va fer sol. I de fet el 2005 el Pelosi va canviar la seva versió (que no havia fet pública per por d’amenaces) i va explicar que ell havia baixat del cotxe per orinar i van aparèixer tres individus que el van pelar al crit de maricó i porc comunista. Quanta buidor!