Ambient enrarit

No és que de cop i volta se’ns hagi girat el cervell, ens hagi agafat una mania persecutòria contra l’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona o haguem iniciat una campanya de desprestigi contra l’equip liderat per l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros. No. No és pas això. És que darrerament aquesta ciutat viu una situació “enrarida”, un “ambient irrespirable”, segons va reconèixer fa pocs dies la mateixa portaveu del PSC a Tarragona, Begoña Floria. I ho deia després d’anunciar que el seu grup municipal se sentia sotmès a una “pressió ambiental inacceptable” provocada per “determinades entitats i forces”, les quals pretenien que el seu grup retirés la moció contrària al referèndum de l’1 d’octubre que havia de presentar en el ple convocat per a divendres. I que va poder presentar, només faltaria; i que a sobre es va aprovar, amb els vots de suport dels regidors del PP i de C’s. Però la nostra crítica va per l’argumentació que va fer servir la portaveu socialista, per a qui era “irresponsable” que l’ANC, Òmnium i Arran Tarragona haguessin convocat concentracions de protesta a les portes de l’ajuntament el mateix dia del debat de la moció. I que aquestes manifestacions eren “una falta de respecte” i posaven entrebancs al dret democràtic de debatre en un ple. I també recordava “el linxament” a Miquel Iceta després que reconegués que no va veure a TV3 el documental Las cloacas de Interior, tot destacant que hi ha coses que “no es poden fer des de la ràbia”. No cal que recordem que la llibertat i el respecte no poden tenir una direcció única. Ni es pot vetar un debat en un ple ni es pot trepitjar el dret a les manifestacions públiques contra unes opinions i ideologies que vagin per camins contraris. En tenim el pap ple, d’abusos en aquest sentit. La mateixa moció del PSC s’ha debatut en altres ciutats sense tants escarafalls. A Tarragona, darrerament, l’ambient està enrarit. No ens deixem emportar per la ràbia, ni els uns ni els altres.