El camí de la democràcia

Les ironies del destí han volgut que en el mateix moment que es commemora el vint-i-cinquè aniversari de l’anomenada operació Garzón assistim a una onada de repressió sense precedents. Els escenaris han canviat radicalment; però també és possible observar alguns fils conductors que es mantenen invariables. Aquelles detencions, que un diari del règim va definir com una “operació necessària”, es van produir, bàsicament, amb l’objectiu d’intentar frenar i criminalitzar l’independentisme quan aquest havia abandonat qualsevol temptació de violència; avui, l’objectiu és, directament, frenar l’exercici de la democràcia. Aleshores, el ministre de l’Interior no era un fanàtic ultradretà com Jorge Fernández Díaz, sinó un exsindicalista de la UGT, José Luis Corcuera. Malgrat tot, l’un i l’altre han transitat a través de les clavegueres de l’Estat, el primer com a inductor de l’operació Catalunya i el segon en la trama dels GAL. La repressió actual es produeix en un escenari radicalment diferent, quan hem abandonat el discurs únic de l’autonomisme i l’independentisme ha esdevingut clarament majoritari. En aquest context, el govern del PP ha optat per una repressió individual, que es tradueix en l’amenaça o l’atac a tots aquells que gosin implicar-se en el referèndum, des de les empreses fins als voluntaris o els funcionaris; tot plegat, amb l’objectiu de sembrar la por, d’immobilitzar la gent. La repressió individual es complementa amb el setge institucional, amb el control setmanal de les despeses de la Generalitat o l’amenaça de tallar l’aixeta del FLA. En conjunt, les mesures aplicades pel govern del PP només poden definir-se com una suspensió encoberta de l’autonomia i un autèntic estat d’excepció. Davant aquest escenari, la nostra recepta han de ser tan senzilla com decisiva: més determinació per exercir la democràcia. Cal prosseguir aquella revolta democràtica que vam iniciar fa alguns anys i que, de ben segur, culminarem d’aquí a uns mesos. No hi ha altre camí.