L’empatia de Rajoy

És curiós el concepte que va utilitzar el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, durant la inauguració del nou parador turístic de Lleida: empatia. Rajoy va llançar a l’aire que davant dels camins de ruptura que no duen enlloc, ell aposta per les vies del sentit comú i de l’empatia, que és com diu que funciona el món: connectar amb els altres, valorar-los, i aprendre’n, va dir, en lloc de posar balises entre nosaltres.

És curiós perquè en el mateix moment que pronunciava aquestes paraules, uns guàrdies civils posturejaven pel Parlament i pel Palau de la Generalitat amb l’excusa de recaptar informació per a una investigació per corrupció, però amb un missatge gens subtil per a la política catalana i els seus ciutadans. L’empatia, segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, és la facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’individu o el grup amb què hom es relaciona. Em pregunto si aquesta habilitat emocional és la que va portar Rajoy a ordenar una campanya ferotge des del seu partit contra l’Estatut que ens negociàvem entre nosaltres els catalans, i la seva posterior mutilació i escarni públic a través del Tribunal Constitucional. Des de llavors, la capacitat del president espanyol per comprendre les emocions, sentiments i votacions dels catalans suposem que ha anat augmentant amb el temps, i segurament l’últim i més benèvol acte de connexió mútua que ha tingut amb els catalans i amb allò que voten ha estat sotmetre els diners públics que gestiona la Generalitat a una insidiosa inspecció setmanal sota amenaça de tallar l’aixeta del FLA i paralitzar els pagaments del govern. Empatia pura.

Sempre passa igual. Exigim en els altres allò que no tenim. O allò que sabem que és impossible que ens puguin donar, per tal de fer-nos les víctimes després: amb grans escarafalls es demanen garanties a qui intenta posar les urnes i no li deixen, en lloc de demanar-les a qui les està torpedinant amb amenaces i litigis judicials, i es demana diàleg als qui han anat 18 vegades en va al Congrés a buscar interlocutor per trobar una fórmula negociada al dret a decidir, i no a qui ha decidit des del primer minut que en cap cas connectarà, valorarà i es posarà en la pell dels catalans a qui l’actual Estat espanyol ja no ens serveix.