Dalí

Els museus que formen part del triangle dalinià van rebre l’any passat gairebé 1,4 milions de visitants. Això els situa en el segon lloc del rànquing de museus més visitats a Catalunya, amb el permís del museu del Barça, que va rebre prop de 2 milions de visitants, segons les dades oficials del Departament de Cultura. Són dades gens menyspreables, tot i que la realitat és que durant els últims anys el nombre de visitants dels museus Dalí havia anat baixant per diferents circumstàncies, principalment, la crisi econòmica i el context polític internacional. Avui no se sap com acabarà aquest any, però també diferents circumstàncies podrien ajudar que el nombre de visitants dels museus Dalí es recuperés. La primera d’aquestes circumstàncies és de pura lògica: el sector turístic preveu que aquest estiu sigui un dels millors dels últims anys. O sigui, que cal preveure que també per als museus. L’altra circumstància és evident, després de veure l’expectació que ha generat l’exhumació del cadàver de Salvador Dalí per comprovar si té una filla o no. Són comprensibles les crítiques de la Fundació Gala-Dalí, però només per la factura que haurà de pagar si les proves de paternitat són positives. En el cas que siguin negatives, no es pot negar que l’impacte publicitari del que ha passat els últims dies al Museu Dalí de Figueres és impagable. Per més que la Fundació hagi amenaçat de reclamar danys i prejudicis, els beneficis que pot obtenir els superaran amb escreix; això sí, sempre que els resultats siguin negatius. Ara com ara, tot fa preveure que l’atenció i curiositat que ha despertat tot plegat també desperti més interès i curiositat per anar al Museu Dalí, encara que sigui per veure on està enterrat i, posats a ser escabrosos, comprovar si el bigoti marca les 10, les 11 o les 12. O sigui que qui no es consola és perquè no vol. Dit això, també cal confiar que realment la justícia tingui un mínim d’indicis de la suposada paternitat, ja que en cas contrari haurà contribuït a muntar un espectacle innecessari. Cal admetre que la posada en escena ha estat realment a l’altura del geni que era Dalí, que potser sí que s’ho ha passat pipa amb tot plegat. Només cal visitar els museus de Figueres, Púbol i Portlligat per constatar que l’extravagància, la polèmica i l’espectacle sí que formaven part del seu ADN. I que encara segueixen donant bons rendiments.